dijous, 23 de novembre de 2017

Intel·ligència emocional: 10 estratègies

Les emocions vesteixen cada aspecte de les nostres vides i de la nostra quotidianitat. El saber controlar-los, gestionar-los i utilitzar-los amb l'habilitat adequada, ens permetrà, sense cap dubte, afrontar el nostre dia a dia d'una manera més eficient.


Emoció, pensament i acció són els tres pilars que moren cada instant del nostre ser, d'aquí la importància d'aprofundir en aquest tipus de coneixement per afrontar determinades situacions, per desenvolupar-nos en la nostra societat d'una manera eficient. Per tant, no és imprescindible que els més petits s'inicien també en l'aprenentatge de la intel·ligència emocional?


Pensem per exemple en aquest@s nen@s amb una capacitat deficient per acceptar la frustració i fins i tot per obeir una negativa, els nens i nenes que no responen als seus iguals i que en el dia de demà viuran una realitat on la infelicitat serà aquest "life motive" amb el qual hauran viure, al ser incapaços de comprendre als altres. El coneixement, la comprensió i el control de les emocions són bàsics perquè els nostres fills i filles es desenvolupin adequadament en societat, d'aquí que ens suggerim aquests principis per introduir-los en el interessant camp de la Intel·ligència emocional.

1. CONTROL DE LA RÀBIA
Fins als 18 mesos els nens necessiten bàsicament l'afecte i la cura dels seus estimats, tot això li proporciona la seguretat suficient per adaptar-se en el seu medi, per explorar i dominar els seus temors. Però hem de tenir en compte que a partir dels 6 mesos es començarà a desenvolupar la ràbia, d'aquí la importància de saber canalitzar les seves reaccions i corregir-les qualsevol mala acció.

Hi ha nadons que poden colpejar als seus pares o germans, es queixen enrabiats quan no se'ls ofereixen alguna cosa, accions que als progenitors li poden fer gràcia, però recordem que és important establir límits des de la seva creació, i sobre tot, parlar a els nens contínuament i en cada moment. Els nens i nenes entenen molt més del que expressen, d'aquí la necessitat de discutir-los i controlar aquestes ràbia o atacs de ràbia.


2. RECONÈIXER EMOCIONES BÀSIQUES

A partir dels dos anys és una edat perfecta per iniciar els nens i nenes en el camp del reconeixement d'emocions, és llavors quan comencen a interaccionar amb els adults i altres nens de forma més oberta, així podem realitzar diversos exercicis amb ells, com pot ser introduir-los en les emocions bàsiques: alegria, tristesa, por i ràbia. Com? Mitjançant fotografies de rostres, a través de dibuixos, preguntant-los quins són els temes: "Què li passa a aquest nen?" "Està trist?" "Per què creus tu que està trist?" És un mode perfecte perquè aprenguin a reconèixer no només les seves emocions poc a poc, sinó també les dels altres, i sobretot, la seva empatia.


3. SABER ANOMENAR LES EMOCIONES

A partir dels 5 anys seria perfecte que els nens sabessin donar nom a les emocions més freqüents i bàsiques: "estic enfadat perquè no m'ha portat al parc", "estic content perquè ens anem a fer excursió", "estic agraït del teu regal..."...


4. FER FRONT A LES EMOCIONES AMB EXEMPLES
És habitual que els nens en ocasions es vegin superats per les emocions, rabietes que els fan cridar o colpejar coses. És necessari que no reforcem aquestes situacions, una vegada que hem acabat la rabieta podem ensenyar-los per exemple que abans de cridar o enganxar, és millor expressar en veu alta que les molesta. Que aprenguin a expressar els seus sentiments, a poc a poc. 

5. DESENVOLUPAR LA SEVA EMPATIA.
Per desenvolupar una dimensió tan important com aquesta, cal raonar amb ells contínuament mitjançant preguntes. "Com creus que se sent el gran després del que li ha dit?" "Per què creus que estàs plorant la teva germana?" "Creus que el pare està avui content?"

6. FACILITA LA COMUNICACIÓ 
Parlar amb els nens, fer-los preguntes, raonar, jugar, posar exemples ... És alguna cosa imprescindible en la seva educació. Hem d'afavorir contínuament el que podem expressar, posar en veu alta la seva opinió i els seus sentiments, que aprenen a dialogar.

7. ESCOLTA 
Imprescindible des de molt petits cal saber guardar silenci mentre els altres parlen, però no només això, ha de ser una escolta activa, d'aquí que sigui recomanable parlar-los a poc a poc, cara a cara i acabar les frases amb un "¿has entès?", "¿Estàs d'acord amb el que he dit? "

8. INICIAR-LOS EN LES EMOCIONS SECUNDÀRIES
A partir dels 10 o 11 anys van a sorgir en les seves vides emocions secundàries que cobraran més pes en les seves vides, tals com el amor, la vergonya, neguit ... Sempre és adequat que una bona comunicació amb ells ens permeti parlar de aquests temes obertament, han de sentir-se segurs davant aquestes noves emocions que assalten el seu dia a dia. Hi haurà situacions que per exemple causen molta angoixa, com és per exemple un examen, realitats que seran constants en les seves vides i que han d'aprendre a gestionar 

9. FOMENTAR UN DIÀLEG DEMOCRÀTIC
Una mesura que els nens es van fent grans i van  apareixent més demandes per la seva part, d'aquí que des de ben petits ens hem ensenyat a la importància de pactar, dialogar, acordar de manera democràtica. La família és un exemple de la societat i és el millor camp d'aprenentatge.

10. OBERTURA A L'EXPRESSIÓ D'EMOCIONS
És essencial que puguem facilitar als nostres fills la confiança adequada per posar-los en veu alta allò que els preocupa, que els fa infortunats i també feliços. El llar i l'escola van a ser aquests primers escenaris on es desenvoluparà la seva vida, si ens ofereixen comoditat per expressar-se i comunicar-se, també ho faran a mesura que creixin i en els altres contextos.


El saber comunicar-se i reconèixer emocions pròpies i alienes, són sense cap dubte imprescindibles perquè vinguin madurant poc a poc i aconsegueixin una solvència adequada per integrar-se en la societat i ser feliços en ella. Nosaltres podem donar-los aquesta oportunitat ...

Font: lamenteesmaravillosa.com





Escoles que comprenen el trastorn en el vincle: proposta basa en relacions de confiança

El viaje de María



The present (El regal)



El cazo de Lorenzo



divendres, 20 d’octubre de 2017

Dificultats de regulació de comportament


Davant el comportament problemàtic d’un alumne és necessari organitzar dues vies d’intervenció educativa: 

La primera fa referència a l’estructuració de l’entorn perquè esdevingui el més favorable possible i ens permeti reduir el nivell general de tensió i hostilitat. D’aquesta forma poden millorar les relacions i es fa més fàcil el diàleg en situacions frustrants.
 
Per estructurar l’entorn hem de pensar en…
Anticipar-nos als conflictes: preparant a l’alumne o preparant els escenaris.
Ser sensible a les situacions que poden causar sensació de frustració i desconcert.
Ser realista respecte a les situacions que l’alumne pot afrontar amb estabilitat i èxit.
Intentar pensar amb claredat davant una situació conflictiva. La millor estratègia per poder pensar amb claredat és tenir una actitud proactiva.
Allunyar-se de la relació de confrontació.
Pensar que els episodis explosius no són una cosa personal.

La segona via de intervenció fa referència a l’abordatge directe de les dificultats de l’alumne.
Les claus per poder fer amb èxit aquest abordatge són:
Comprendre el comportament.
El comportament problemàtic de la majoria d’alumnes sempre mostra la mateixa forma: confrontació, desafiament, fugida, plor, crit... Però la mirada comprensiva ens permetrà veure diferències en cadascun d’ells i cercar l’abordatge d’intervenció més adequat.
Unificar i prioritzar els objectius d’intervenció.
En la majoria de centres, un grup d’alumnes no és atès només per un sol professor, sinó que són un equip de professionals els que treballen amb tot aquest grup. Per intervenir en el comportament problemàtic és essencial la reflexió conjunta i la planificació d’objectius comuns. Aquest treball en equip dona consistència i seguretat a l’alumne i, també, als mestres i professors.
Tutoria: acompanyament i orientació
L’alumnat amb comportament problemàtic necessita un suport intens del tutor. Aquest suport hauria de contemplar tres aspectes fonamentals. El primer aspecte és ajudar a l’alumne i al tutor a identificar quines són les circumstàncies que es relacionen amb la aparició de la conducta problemàtica. El segon , cercar formes de resoldre els conflictes que siguin mútuament satisfactoris. Finalment, convidar i estimular la participació positiva i activa de l’alumne en la vida del centre.
Una de les estratègies tutorials potents són els procediments d’acolliment. Aquests procediments són senzills, es tracta de cercar un moment del dia per dedicar 5 o 10 minuts a l’alumne amb l’objectiu de conèixer el seu estat i d’encoratjar-lo a adherir-se conductualment a la dinàmica de l’aula.
L’inici i/o la fi de la jornada escolar o els moments previs i/o posteriors a una situació potencialment conflictiva poden ser els moments més adequats per dur a terme aquests procediments d’acolliment.

dijous, 19 d’octubre de 2017

La rutina de seguretat

Gestió de la conducta explosiva
De la mateixa manera que davant el dolor o la tristesa, les persones poden plorar; davant l’ira o la por, les persones poden reaccionar agressivament.
Aquesta resposta agressiva que s’aprèn a inhibir i modelar en edats
primerenques, en alguns alumnes persisteix en el temps. Es tracta d’alumnes que han d’aprendre a expressar la por i l'ira de forma ajustada i adequada a l’entorn. Malgrat tot el treball previ i preventiu que podem realitzar, aquests alumnes poden tenir explosions de comportament agressiu amb ells mateixos, amb els objectes o amb els adults, o bé, tendir a fugir i amagar-se. En aquests moments, és essencial mantenir la seguretat de l’alumne i de la resta de persones implicades.
Davant del comportament explosiu d’un alumne, és probable que els mestres i professors es trobin desbordats i aclaparats per la situació i tendeixin a paralitzar-se o a sobreactuar. Per aquest motiu, i també per incidir educativament, és molt necessari comprendre el que esdevé i preparar-se anticipadament. L’actuació de l’adult pot exacerbar o calmar, així doncs cal conèixer el que podem fer per retornar, el més aviat possible, a un estat de serenor i equilibri.
Per l’adult, la primera de les condicions és mantenir la calma, una actitud de confrontació o temor no proporciona seguretat, la fermesa i l’aplom fan de l’adult un puntal per l’estabilitat. Per aconseguir-ho, pot ser convenient, elaborar una rutina de seguretat (Geddes, 2010) que tingui com objectiu posar en marxa una sèrie de procediments que mantinguin la seguretat i ajudin a l’alumne a retornar a la calma i recuperar les maneres, privadament, per poder reprendre l’activitat.

La rutina de seguretat (Saumell, Alsina i Arroyo, 2011)

Detectar els senyals que adverteixen de l’eventual aparició d’una conducta explosiva
Aquests senyals poden ser de tipus corporal, com l’augment del to muscular, els canvis en l’expressió facial o l’aparició de comportaments motors repetitius; o de tipus verbal, referències a molèsties físiques o psicològiques, negacions rotundes o insults.

Distanciar a l’alumne de la font que genera estrès
La majoria dels adults, davant d’una situació que genera estrès tendeixen a distanciarse d’una forma física (apartant-se de la font d’estrès) o psicològica (cercar una solució, pensar que “no va per ell” o centrar-se en la respiració). Els alumnes, moltes vegades,
no tenen oportunitat de fer-ho i resten exposats a l’estrès més estona del que seria aconsellable.
L’adult pot atenuar la resposta emocional reconeixent verbalment l’emoció, cercant conjuntament una solució o convidant-lo a actuar d’una determinada manera. Quan la situació pot ser insostenible, es pot ubicar a l’alumne en un espai allunyat de la font
d’estrès.

Si és necessari, portar a l’alumne a un espai de “calma i seguretat”
En aquests moments, l’alumne ha d’estar sempre acompanyat per l’adult que mantindrà una actitud accessible i neutra, evitant la verborrea i deixant espais de silenci perquè l’alumne s’expressi verbalment, encara que sigui de forma inadequada. Dit d’altra
manera, deixar que les emocions es manifestin i després s’esvaeixin. Quan les paraules flueixen, és més fàcil controlar-se físicament.

Permetre que l’alumne recuperi la serenor i les maneres
Abans que l’alumne torni a incorporar-se a la rutina escolar és necessari que pugui recuperar un estat de serenitat i les maneres.
Quan l’adult percep que l’alumne pot tornar a l’activitat de l’aula, es important posar paraules al que ha passat, intentant identificar la causa del que ha passat. S’ha d’explicar el que ha passat de forma senzilla, evitant els sermons, l’acusació o la despreocupació. I animar-lo a seguir amb la tasca de l’aula.
Finalment, trobar un altre moment, quan l’alumne s’hagi pogut distanciar i refredar emocionalment, per poder conversar més a fons sobre les seves preocupacions i cercar solucions o alternatives.




dimarts, 5 de setembre de 2017

dimecres, 5 d’octubre de 2016

Necessitats Específiques de Suport Educatiu

Com es classifiquen els alumnes amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu?

Aquells que em llegiu amb certa assiduïtat sabeu l'important que és per a mi la defensa de l'Educació Inclusiva, la defensa de l'educació especial (NESE). L'escola que s'escriu amb majúscules ha de ser una escola en la qual tots tinguin les mateixes oportunitats, en què tots tinguin cabuda, sense excepcions. De la preocupació, l'interès i la sensibilitat cap a aquest tema, neix l'article d'avui.

Voldria deixar clar per endavant que en aquest article em centraré en la part purament descriptiva de la classificació dels alumnes NESE. I és així perquè crec que no sóc l'especialista adequat per desenvolupar cada un dels apartats de què constarà aquesta entrada. També m'agradaria deixar clar que la classificació que redactaré és exclusiva del territori espanyol i s'ha d'entendre que podria haver certes diferències en alguns apartats. Espero que sigueu condescendents en aquest sentit.

NESE: Classificació dels alumnes amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu.

1. Alumnes amb Necessitats Educatives Especials (NEE). Dins d'aquesta primera classificació ens trobem amb la següent tipologia d'alumnes:

Discapacitat psíquica.
Discapacitat Sensorial: auditiva i visual.
Discapacitat motora.
Trastorn generalitzat del desenvolupament.
Trastorn de l'espectre autista.
Trastorn emocional greu.
Trastorn greu de conducta.

2. Alumnes amb Necessitats Educatives d'Aprenentatge (DEA): En aquest segon apartat ens trobem amb la següent casuística:

Trastorn greu del llenguatge oral.
Trastorn greu del llenguatge.
Trastorn per dèficit d'atenció amb o sense hiperactivitat (TDA / H).
Trastorn d'aprenentatge: lectura i escriptura (pàg. E. La dislèxia, afàsia).

3. Alumnes amb Necessitats educatives associades a Altes Capacitats intel·lectuals (AC).

4. Alumnes amb un desfasament curricular de dos o més cursos per condicions greus de salut, o relacionades amb aspectes socials, econòmics, culturals, geogràfics i ètnics (CPHE): Sens dubte en l'actualitat bona part dels alumnes pertanyents al programa d'integració dels centres educatius s'inclouen dins d'aquest apartat.

  • Alumnes pertanyents a minories ètniques i culturals amb un considerable rebuig social.
  • Alumnes tutelats per l'Administració.
  • Alumnes de famílies que per raons econòmiques s'han vist forçades a desplaçar-se a llocs de la geografia espanyola i amb una problemàtica social i familiar.
  • Alumnes d'incorporació tardana en els centres escolars i que presenten un desfasament curricular superior a dos anys com a conseqüència del desconeixement de la llengua que s'imparteix en el seu centre educatiu.
  • Alumnes hospitalitzats per un període de convalescència prolongat o per internament en el domicili familiar. En aquest supòsit els alumnes reben un suport del Servei d'Atenció Educativa Hospitalària (SAED).
  • Alumnes que pateixen malalties cròniques.


5. Alumnes amb Necessitats Educatives relacionades amb la Incorporació Tardana al sistema educatiu espanyol (IT):


  • Alumnes procedents d'altres països.
  • Alumnes que procedeixen d'altres regions (comunitats autònomes) i que desconeixen la llengua cooficial que es parla en aquella comunitat.

Aquesta és la classificació que a dia d'avui podem fer dels alumnes NESE que pertanyen als programes d'integració dels centres educatius de l'estat espanyol. Sóc conscient de la diversitat i la casuística que una classificació com la que he exposat suposa. Per aquest motiu m'agradaria insistir que aquest article no té altra pretensió que ser un punt de partida per a la detecció i correcta classificació d'uns alumnes que per molt diverses raons necessiten del nostre més sincer lliurament i dedicació. Al principi he esmentat que només l'escola que s'escriu amb majúscules serà capaç d'afrontar el repte de la diversitat amb totes les garanties. Però tinc la convicció que aquesta escola també necessita a docents la professió també s'escrigui en majúscules. 
Molts articles d'aquest bloc finalitzen amb el lema d'aquesta bitàcola: Tot es pot aprendre. Tot s'ha d'ensenyar. Doncs bé, deixeu-me que avui faci una excepció i li cedeixi la paraula al pedagog mexicà Yadiar Julián:

"No importa com són els nostres alumnes, l'important és que estan dotats d'un cor i una intel·ligència ... el cor per estimar i la intel·ligència per guiar-se cap al més bell i inconcebible de les coses ..."

Nota: Tal com he dit anteriorment aquest article és un punt de partida. M'agradaria que les persones que llegeixin aquest article i no siguin de l'estat espanyol puguin aportar els seus coneixements que no farà altra cosa que millorar aquest article i, per tant, aquest bloc.



Font: Santiago Moll

(http://justificaturespuesta.com/nese-como-se-clasifican-los-alumnos-con-necesidades-especificas-de-apoyo-educativo/)



dimarts, 4 d’octubre de 2016

Escoles despertes nivell I


Un petit resum en forma d'imatges del que ha estat aquesta primera experiència introductòria en el Mindfulness per educadors, realitzat a l'ICE de la UB, el juliol de 2016. 

















Gràcies companys/es!


Tranquils i atents com una granota... Meditacions guiades per a infants de 5 a 12 anys

1. Tranquil i atent com una granota


2. La granoteta 




3. Atenció a la respiració



4. L'exercici de l'espagueti 



5. El botó de la pausa 




6. Primers auxilis pels sentiments desagradables 



7. Un lloc segur 


8. La fàbrica de les preocupacions 



9. Aixecant la moral 



10. El secret del cor 





8:20 Tranquils i atents com una granota GRANS




4:06 Pausa i sintonitzar



Presentación Mindfulness para Niños y Niñas



Començar de nou

Sovint ens trobem a les aules amb conflictes. El conflicte forma part de la relació i convivència i aquest, podem utilitzar-lo per educar les emocions, la convivència, la comunicació no violenta, les habilitats socials... Entre d'altres molts aspectes. 

Podem establir una rutina a la tutoria que s'anomeni: "Començar de nou", de forma setmanal. Aquesta petita rutina ens ofereix l'oportunitat d'expressar el nostre penediment per alguna acció comesa al llarg de la setmana i reparar-la. 

Tots/es els alumnes seuen en cercle i en el centre d'aquest, podem col·locar-hi un element que ens identifiqui com a grup, pot ser també una espelma o un element decoratiu, algun objecte que ens transmeti pau i serenor (espelma, gerro amb flors, mascota de la classe...). 





Mentre esperem que algú demani el torn de paraula, podem seguir atentament la nostra respiració. 



La rutina consta de tres parts: 
-Reconèixer l'altre
-Expressar el que volem començar de nou
-Expressar ferides i dificultats 

Aquesta pràctica evita que anem acumulant ferides/ressentiments al llarg de la setmana i ajuda a sanejar les relacions entre ells/es, la situació del grup i de l'aula. 



Comencem reconeixent l'altre. Quan hi ha algú que se sent preparat per parlar, pot unir les seves mans, els altres fan el mateix per donar a entendre el seu dret a parlar. També pot aixecar la mà i ser la mestra qui li dona el torn de paraula. 
Després pot aixecar-se i agafar l'element simbòlic del centre de la rotllana. Torna al seu seient. Al parlar, aquest objecte simbolitza la convivència del grup i el benestar de tot l'alumnat. Al parlar, aquesta persona reconeix les qualitats dels altres, no es tracta d'afalagar, sempre es diu la veritat més sincera. Cada persona té els seus punts positius que poden percebre si estem atents/es. Ningú pot interrompre el que parla. Els altres fan la pràctica d'escoltar profunda i atentament. Quan ha acabat, col·loca l'objecte de nou al centre. 




La segona part de la rutina consisteix a expressar el nostre penediment per qualsevol cosa que haguem fet i que pot haver ferit algú. Una sola paraula pot haver estat motiu de desconsideració d'algú altre.  



En la tercera part podem expressar de quina manera ens han ferit els altres, comunicant-ho de forma afectuosa i amb el propòsit de refer aquest malestar, de guarir aquesta ferida. Parlem sincera i honestament, sense pretendre ser destructius. L'escolta atenta dels altres és una part important en aquesta pràctica. No és necessari culpabilitzar ningú ni ofendre. Quan se seu en cercle de grup i tots/es fan la pràctica d'escoltar, les paraules són constructives i respectuoses amb l'altre. 





És molt important escoltar compassivament. Escoltar amb el desig de treure el malestar de l'altre persona, no per jutjar-la o per discutir-hi. Es fa amb tota la nostra atenció. 

Si cal es pot preparar per escrit el que es vol dir o els podem oferir una pauta o guió: 
Què observo?
Què sento?
Què necessito?
Com ho puc fer?

En el cas d'escoltar alguna cosa que no és veritat, continuem escoltant profundament per a que l'altre persona pugui expressar el seu dolor i alliberar la seva tensió interna. Si li contestem o corregim, aquesta pràctica no portaria cap fruit. Per tant, només escoltem. Si necessitem dir a aquesta persona que la impressió que ha rebut no era la correcta, ho podem fer uns dies més tard, en privat i amb serenitat. Després, en la propera sessió del "Començar de nou", pot rectificar l'error comès sense necessitat d'afegir res més. 

Tanquem la rutina amb alguna cançó o donant-nos les mans en cercle i respirant de forma conjunta durant un minut. Algunes vegades es pot finalitzar amb abraçades. D'aquestes dinàmiques se'n desprenen sentiments i emocions positives, d'alegria, pau i serenor, encara que haguem fet només petites passes cap al guariment. 


Ara tenim la certesa que al haver començat, podrem continuar... 






divendres, 3 de juny de 2016

Construïm escoles per a totes

Sovint m'adono que hi ha alumnat que per un motiu o altre sembla que no encaixen a l’escola, i com a conseqüència, pateixen.
No em refereixo a un o dos nens per classe, sinó a un percentatge elevat de nens i nenes de cada aula, que per motius diversos senten que a l’escola no hi estan còmodes.
En aquest article parlaré dels infants que no encaixen a l’escola, i de quina manera considero que els mestres els podem ajudar. L’escola ha de ser un espai de tots i per a tots i hem de trobar la manera de que tothom hi tingui cabuda.

Com ens organitzem a les escoles?
A la majoria d’escoles, agrupem els infants segons la seva edat, de manera que establim cursos i cicles en funció d’aquest criteri. Així podem definir unes etapes per les que tots els infants han d’anar passant al llarg de la seva escolaritat.
Un cop tenim els infants organitzats per edats concretem els continguts del currículum, de manera que establim el que creiem que han d’aprendre aquests infants en cada curs. Així l’escola sistematitza el camí que els infants han d’anar seguint al llarg de la seva escolaritat. De forma homogènia, per tots els infants igual.
Pretenem que tot el grup avanci alhora i això significa que demanem a tots els infants que facin el mateix, de la mateixa manera i al mateix ritme.  Que tots assoleixin els mateixos continguts i que treguin tots bones notes als exàmens. Res més lluny de la realitat de les nostres aules.

Diversitat a l'ecola

Quins problemes ens trobem quan perdem de vista les individualitats dels infants?
A les aules ens trobem que els alumnes són molt diversos i que classificar-los només en funció de la seva edat, no reflecteix, ni de lluny, la complexitat i variabilitat dels infants.
Cada infant és únic i irrepetible i hem de ser conscients de la seva individualitat, malgrat formi part d’un grup. Sense voler-ho, concebem el grup com una unitat i no tenim en compte les diferències individuals de cada un dels infants: la seva personalitat, els seus hàbits, els seus interessos, els seus problemes, els seus gustos ….
Quan volem forçar que tots els infants facin el mateix, vagin al mateix ritme o aprenguin de la mateixa manera, estem imposant una manera de treballar en la que molts infants no es senten còmodes.
Com a mestres, hem d’entendre que hi ha infants a qui la metodologia de treball que utilitzem majoritàriament a les escoles, és a dir llibres i fitxes, els agrada i els funciona. Però que també hi ha un gran percentatge d’infants que, per les seves característiques personals, no se senten còmodes treballant d’aquesta manera.

Quins nens no encaixen a l’escola?
Quan parlem d’infants que no encaixen a l’escola no parlem d’una tipologia d’infants en concret, que puguem definir de manera fàcil i etiquetar amb un nom. Es tracta, més aviat, d’una gran varietat d’infants que, per les seves característiques personals, no encaixen en el que podríem anomenar “normalitat”.
Podríem definir aquests infants com:
  • Infants que tenen un ritme d’aprenentatge més lent
  • Infants actius i moguts que els costa acceptar que han d’estar tanta estona asseguts a l’aula
  • Infants creatius que senten que a l’escola no poden fer res... O ben poca cosa
  • Infants inquiets i amb ganes de descobrir
  • Infants amb dificultats d’aprenentatge
  • Infants amb un ritme de treball més lent
  • Infants amb algun dèficit (dèficit d’atenció, dislèxia, hiperactivitat…)
  • Infants amb altes capacitats
17928

Com podem detectar aquests infants?
És molt important que com a mestres percebem si els nostres infants estan contents a l’escola, si gaudeixen del que fem dia a dia i si demostren estar tranquils i amb un bon equilibri emocional.
Sovint els infants que senten que no encaixen a l’escola demostren el seu malestar. Com a mestres, cal que estiguem atents a aquests símptomes i els intentem interpretar
Alguns d’ells poden ser:
  • Infants apàtics
  • Infants amb problemes de comportament
  • Infants que criden contínuament l’atenció
  • Infants que presenten problemes d’aprenentatge
  • Infants amb baixa autoestima i moltes inseguretats
  • Infants amb problemes emocionals
  • Infants conflictius i amb problemes de relació
  • Infants dispersos i que no són capaços de mantenir l’atenció de manera continuada
  • Infants amb fracàs escolar
  • Infants apàtics i desmotivats

Què podem fer com a mestres?
Cal que com a mestres estiguem atents per poder detectar aquests infants i ser capaços d’actuar.
Ningú diu que atendre la gran diversitat d’alumnes que tenim a les aules sigui fàcil però ells es mereixen que els donem la millor atenció possible. L’escola ha de permetre que tots els infants brillin i se sentin feliços i realitzats.

En aquest apartat trobaràs un llistat de les estratègies que considero que ens poden ser útils per atendre la diversitat:
  • Utilitzar dinàmiques d’aula en la que es permeti que cada infant pugui treballar al seu ritme.
  • Tenir empatia i intentar entendre què senten els infants.
  • Despertar en els infants les ganes de saber i gaudir aprenent.
  • Preparar activitats en les que puguem potenciar les habilitats i aptituds de cada infant.
  • Demostrar als infants que confies en les seves possibilitats.
  • Fer un bon treball d’emocions.
  • Escoltar els infants, ja que et permetrà entendre què els passa i com els pots ajudar.
  • Oferir altres propostes metodològiques.
  • Detectar els infants descontents i intentar-los motivar.
  • Utilitzar estratègies d’aprenentatge molt variades.
  • Donar suport als infants que presentin problemàtiques.
  • Potenciar les seves habilitats i ajudar-los a prendre’n consciència.
  • Adaptar les activitats a les necessitats i interessos dels infants.
  • Coordinar-nos amb els diferents mestres per atendre de la millor manera aquests infants.
  • Potenciar el treball autònom i permetre que cada infant treballi al seu ritme.
  • Treballar conjuntament amb la família.

El treball per projectes, és una filosofia de treball que permet recollir moltes de les necessitats que acabo de citar: com per exemple permetre que cada infant treballi al seu ritme, potenciar les habilitats i aptituds de cada infant, despertar en els infants les ganes de saber i gaudir aprenent…

Conclusió
Tenir infants a les escoles que no se senten còmodes amb la manera com es treballa i s’aprèn, és un problema greu. L’escola ha de ser un espai de tots i per a tots i hem de trobar les metodologies i estratègies adequades per aconseguir que cada infant pugui sentir-s’hi còmode.
Disposem de pocs recursos per atendre la gran diversitat d’alumnes que tenim a les aules però precisament per aquest motiu, hem de ser creatius i enginyosos. Ningú ha dit que sigui fàcil, ni que hi hagi una única manera de tenir aules i escoles més inclusives. Cal trobar la manera de que cada infant pugui desenvolupar tot el seu potencial i pugui sentir-se part important de l’escola.


Font: http://natibergada.cat/



dimecres, 1 de juny de 2016

Neurociència per docents


  1. La calidad del contexto influye para que el cerebro pueda contar con un estado óptimo necesario para el aprendizaje.
    • Elementos conocidos y agradables otorgan sensación de seguridad y de bienestar (plantas, muñecos, fotos, imágenes, cuadros, decorados, etc.).
    • Es importante que los niños y los jóvenes contribuyan con la decoración del aula.
    • Los docentes forman parte del contexto de aprendizaje, motivo por el cual deben verse como aliados que contribuyen en el desarrollo de las potencialidades de cada educando.
  2. Somos seres gregarios que necesitamos pertenecer a grupos, ser aceptados y reconocidos.
    • En clase y en todo ámbito social se deben trabajar los vínculos, el respeto y la armonía del grupo.
    • Aprendemos socialmente: todo docente que enseña con el ejemplo activa un tipo especial de neuronas -llamadas “neuronas en espejo”- que tienden a copiar las acciones de los otros.
  3. El cerebro necesita una dieta equilibrada y variada por ser el órgano más complejo y de mayor consumo energético del cuerpo.
    • Frutas, lácteos, cereales, proteínas y aceites omega 3, 6, y 9 deben estar presentes en la dieta diaria. La alimentación debe contar con los nutrientes básicos para aprender.
  4. El descanso es fundamental para recuperarse de las actividades y desgaste del día. La falta de sueño afecta la atención, las destrezas motoras, el estado de ánimo y todas las funciones cognitivas. El descanso contribuye a fijar lo aprendido.
  5. Los ejercicios de relajación y de respiración favorecen la oxigenación del cerebro.
    • Son favorables para recuperar el equilibrio (homeostasis) luego del recreo y situaciones conflictivas de excitación.
    • Ayudan a modelar respuestas emocionales y a desarrollar el autocontrol.
  6. La actividad física contribuye a mejorar la capacidad y el rendimiento cognitivo, al producir oxigenación en todo el organismo, disminuir el estrés y llevar al cerebro a descansar del esfuerzo que exige mantener la atención selectiva y sostenida de una clase o capacitación.
    • Estimula la generación de neurotrofinas, principales responsables de mantener las neuronas en un modo activo y efectivo.
    • Realizar ejercicios sencillos en algunos momentos de la clase permite continuar con la tarea con un mayor nivel de actividad cerebral.
  7. La atención y el aprendizaje están relacionados. Es conveniente incorporar sorpresas y novedades en el aprendizaje a través de variaciones en los estímulos sensoriales: cambios en la voz, en el volumen, en el ritmo; modificaciones visuales en los colores, en las formas, en el movimiento, tamaño, variantes táctiles, etc. Esto despierta el interés y la curiosidad
  8. El proceso de aprendizaje se ve enriquecido cuando se encuentra significado y sentido a lo que se estudia.
    • El cerebro presta atención a lo que considera relevante para la vida y llega más fácilmente a convertirse en memoria de largo plazo.
    • Los docentes deben conocer a sus educandos para ayudarlos a descubrir el sentido de lo que aprenden y cómo conectar esto con sus vidas.
    • Los estímulos atractivos, unidos a propuestas de actividades que comprometan el hacer y el ponerse en acción, benefician el aumento de la motivación, el compromiso e incrementan la capacidad de memorizar lo aprendido.
    • Hacer un jardín, una huerta, plantas en macetas, etc., por ejemplo, permite que los chicos puedan trabajar desde ciencias naturales hasta el desarrollo de la responsabilidad individual y grupal.
  9. Las emociones son parte esencial del proceso de aprendizaje.
    • El estado emocional de quien aprende determina su capacidad para recibir o no información, para comprenderla y para almacenarla.
    • Las emociones facilitan o limitan el aprendizaje; una positiva relación entre docentes y educandos, compañeros y con todo el ámbito educativo, genera un clima excelente para el aprendizaje, tanto a nivel intelectual como emocional.
    • Aplicar ejercicios y juegos que lleven a los grupos a reconocer sus estados emocionales y llevarlos a niveles óptimos para el aprendizaje.
    • Desarrollar actividades que integren el respeto y valor por los otros, tanto en el aula como entre diferentes grados y con toda la escuela, fomenta la confianza y el desarrollo de competencias emocionales.
  10. Cuando percibimos peligro, se enciende el sistema de alerta y se producen cambios en el cerebro y el cuerpo para enfrentarlo.
    • Se liberan hormonas del estrés en todo el organismo para contar con altos niveles de energía.
    • El estrés limita las funciones del hipocampo, un área cerebral muy relacionada con la memoria y con el aprendizaje.
    • Compañeros, grupos e instituciones amenazantes son anti-aprendizaje.
  11. En el campo de la neurociencia, hay una frase común que dice “neuronas que se disparan juntas, se unen”. Sin embargo, para que los conocimientos lleguen a la memoria de largo plazo es necesario repetirlos y enlazarlos.
    • El aprendizaje necesita que la información se repita y asocie en diferentes momentos, de diversas maneras y relacionándolo con situaciones conocidas y de la vida cotidiana.
    • La mejor manera de fortalecer la memoria de largo plazo es incorporar la información gradualmente, repetirla, aplicarla y, además, expresarla con las propias palabras.
    • Práctica y repetición provocan aprendizajes que perduran.
  12. Es importante adaptar los desafíos a las posibilidades de quien lo va a realizar e ir aumentando progresivamente el nivel. Este incremento no debe sobrepasar las posibilidades del momento en que se presenta.
    • Cada logro permite desarrollar eficacia percibida (sentir que se puede).
    • La eficacia percibida aumenta la autoestima y la confianza en uno mismo. Cada logro permite lograr un mayor nivel de motivación para enfrentar nuevos desafíos.
    • El cerebro funciona de un modo óptimo con cierto nivel de tensión o estado de alerta relajado (desafío y motivación). Si este es muy alto, cae en desatención y desorganización; si es muy bajo, pierde su estado de alerta.
  13. Cada persona es única: posee una exclusiva combinación genética, tiempos propios de maduración, experiencias de vida, memoria, talentos y fortalezas que son irrepetibles. Por ello, merece una educación que respete y comprenda las individualidades que le permitan llegar a su máxima expresión.
    • Cada docente, respetando y comprendiendo las individualidades, puede ser un Pigmalión que lleve a cada persona a su máximo potencial. Esta maravillosa acción no sólo contribuye a la vida de los educandos que se capacitan, sino que otorga a quien la realiza una de las mayores recompensas cerebrales y un sentido de vida trascendente.
  14. Conocer nuestro cerebro y nuestro cuerpo desde pequeños nos permite reflexionar y aprender a ser responsables de nuestro bienestar y el de las otras personas con quienes nos relacionamos.
    • Conocernos y comprendernos a nosotros mismos.
    • Comprender y respetar a las demás personas.
    • Crecer como seres humanos trascendentes.
    • Nuestra responsabilidad se extiende al resto de la especies y al mundo en el que vivimos.
    • El aprendizaje intelectual debe ir acompañado de aquel que nos permita ser cada vez mejores personas y miembros activos de sociedades más felices y con una sana convivencia.
Sin título

Extret de: "Inclusión y calidad educativa"