Tots som un tros de tots

Tots som un tros de tots,
com les fulles que formen una branca,
com les branques que formen un arbre,
com els arbres que formen un bosc.

No podem viure sols,
com el mar que no té germans,
com el pic que no té braços,
com el nàufrag en una illa 

trista.

Que quan l'arbre té set no s'engreixi una fulla
perquè és més a prop de l'arrel;
Que quan creix una branca, no tapi les altres;
Quan un bosc es crema, que no rigui el veí.

No som illes.
Ni som pedres solitàries,
ni gegants deslligats. 

Quan neix una persona, tots naixem una mica,
Quan mor una persona, mor una mica de tots. 

Estrelles a la terra

Taare Zameen Parell (Hindi: तारे ज़मीन पर, traducció: estrelles a la terra) és una pel·lícula de l'Índia dirigida i produïda per Aamir Khan i protaganizada per Darsheel Safary i Aamir Khan. 

És la història d'un nen amb necessitats especials i el seu mestre inspirador.

Un mestre extravertit que presta ajuda al seu alumne dislèxic Ishaan. 

Ishaan és incomprès pels seus pares que creuen que és mandrós i poc intel·ligent. Després s'adonen que el seu fill té una dificultat d'aprenentatge. 

Aquí us deixo aquesta història...

Learned helplessness o Indefensió apresa

La indefensió apresa és un tecnicisme que es refereix a la condició d'un ésser humà o animal que ha après a comportar-se passivament, sense poder fer res i que no respon malgrat les oportunitats per ajudar-se a si mateix, evitant les circumstàncies desagradables o mitjançant l'obtenció de recompenses positives. 

La teoria d'indefensió apresa es relaciona la percepció d'absència de control sobre el resultat d'una situació. A aquelles persones que han estat ineficaces o menys sensibles per determinar les conseqüències del seu comportament es diuen que han adquirit indefensió apresa.

Aquí us deixo un vídeo d'un "experiment" que realitza una mestra al seu grup d'alumnes o podem veure clarament una situació d'indefensió apresa. 

Al seu llibre ‘Indefensió’ (1975), Marin E.P. Seligman (1942) va estudiar el tema de 

la ‘indefensió apresa’, un dels mecanismes que poden provocar una situació de 

pessimisme crònic en els individus. Molt en resum,  s’anomena ‘indefensió apresa’ 

aquella en què un individu arriba per ell tot sol a la conclusió que ‘no hi ha res a fer’ 

perquè, ‘passi el que passi, tot anirà malament’, ensorrant-se cada cap més. Fart i 

tip que ‘tot surti malament’, l’individu es derrota tot sol, sense necessitat que el 

venci ningú, negant-se fins i tot, a intentar cap canvi a millor quan disposa de les 

condicions per intentar-lo. És una de les causes de la depressió.   

Persones que van fracassar a l’escola poden creure durant la resta de la seva vida 

que no serveixen per estudiar o aprendre. Nens no estimats o tinguts de menys per la seva família poden interioritzar que són uns inútils totals. Criatures tingudes per caps 

d’estopa al pati d’una escola ho patiran per sempre (i quan diuen que ‘no pensen en 

res’, sovint els retorna alguna mala experiència). Gent amb una mala experiència 

laboral malviuen en feines molt per sota de la seva qualificació per por a un nou 

fracàs, etc. 

Aquests individus serien víctimes d’una ‘indefensió apresa’.  

  

Extret de l'article: Martin Seligman, la indefensió apresa i 

l’atribució causal 

La convivència no és fàcil...

[HD] Pixar - For The Birds | Original Movie from Pixar from werner elhauge on Vimeo.

Però mentre convivim, aprenem lliçons importants. 
Avui amb algunes mestres hem estat posant en comú la manera de treballar amb els nostres alumnes la resolució de conflictes a l'aula, a l'esbarjo, en el dia a dia... 

Sovint els alumnes tenen dificultats per expressar amb claredat les seves necessitats als seus companys i alhora d'identificar i reconèixer les  pròpies emocions. Aquest fet deriva en maneres poc delicades de resoldre els problemes que sorgeixen de la seva relació. 

Hem comentat que l'acció tutorial i la dinàmica de grups és fonamental, així com la millora del clima de l'aula, intentant positivar les seves relacions i el sentiment de grup. 

Amb un petit toc d'humor, aquest vídeo permet que fem algunes reflexions interessants amb els nostres alumnes sobre aquestes qüestions i que pensem a la vegada, altres maneres de resoldre les situacions molestes de forma més madura i constructiva. 

El nen petit

Había una vez un niño que comenzó a ir a la escuela. Una mañana la maestra dijo:

.- “Hoy vamos a hacer un dibujo.”

.- “¡Qué bien!”, pensó el pequeño.

Le gustaba mucho dibujar de todo: vacas, trenes, pollos, tigres, leones, barcos. Sacó su caja de lápices y empezó a dibujar, pero la maestra le interrumpió:

.- “¡Esperen! Todavía no he dicho lo que vamos a dibujar. Hoy vamos a dibujar flores”.

.- “¡Qué bien!”, pensó el niño. Le gustaba hacer flores, y comenzó a dibujar algunas muy bellas con sus lápices violetas, naranjas y azules.

Pero la maestra intervino de nuevo:

.- “¡Esperen un momento! Yo les enseñaré cómo se dibujan las flores”.

Y tomando una tiza, pintó una flor roja con un tallo verde.

.- “Ahora”, añadió la maestra, “pueden comenzar”.

El niño miró la flor de la pizarra y la comparó con las que él había pintado. Le gustaban más las suyas, pero guardó silencio. Volteó la hoja y dibujó una flor roja con un tallo verde.

Otro día la maestra dijo:

.- “¡Hoy vamos a modelar con plastilina!”.

.- ¡”Qué bien”, pensó el pequeño.

Le gustaba la plastilina y podía hacer muchas cosas con ella: víboras, hombres de nieve, ratones, carros, camiones. Empezó a estirar y amasar su bola de plastilina. Pero, al momento, la maestra interrumpió:

.- “¡Esperen, aún no es tiempo de comenzar! Vamos a hacer un plato”.

.- ¡Qué bien!, pensó el pequeño. Le gustaba modelar platos y empezó a hacerlos de todas formas y tamaños.

Entonces la maestra le detuvo de nuevo:

.- “¡Esperen, yo les enseñaré cómo!”

Y les mostró cómo hacer un plato hondo. El pequeño miró el plato que había hecho la maestra, y luego los que él había modelado. Le gustaban más los suyos pero no dijo nada. Sólo modeló otra vez la plastilina e hizo un plato hondo, como la maestra había indicado.

Muy pronto el pequeño aprendió a esperar a que le dijeran qué y cómo debía trabajar, y a hacer cosas iguales a las de la maestra. No volvió a hacer nada por sí solo.

Pasó el tiempo, y el niño y su familia se mudaron a otra ciudad, donde el pequeño tuvo que ir a otra escuela. El primer día de clase, la maestra dijo:

.-“Hoy vamos a hacer un dibujo”

.- “¡Qué bien!”, pensó el pequeño, y esperó a que la maestra le dijera lo que había que hacer, pero ella no dijo nada. Sólo caminaba por el aula, mirando lo que hacían los niños. Cuando llegó a su lado le preguntó:

.- “¿No quieres hacer un dibujo?”

.- “Si”, contestó el pequeño, “pero, ¿qué hay que hacer?”

.- “Puedes hacer lo que tú quieras”, dijo la maestra.

.- “¿Con cualquier color?”, preguntó él.

.- “¡Con cualquier color!”, le respondió la maestra.

.- “Si todos hicieran el mismo dibujo y usaran los mismos colores, ¡cómo sabría yo lo que hizo cada cual!”, añadió.

El niño no contestó nada, y bajando la cabeza dibujó una flor roja con un tallo verde.

Extret del bloc Batecs Emocionals, un projecte d'educació emocional i benestar interior que ha engegat la Montse de la mà de dos companyes més. 

Ce n'est qu'un dédut- Només és el començament

Títul: Solo es el principio

Títul original: Ce n'est qu'un début

Direcció: Pierre Barougier, Jean-Pierre Pozzi

País: Francia

Any: 2010

Duració: 97 min.

Gènere: Documental

www.cenestquundebut.com

“Solo es el principio” és una pel·lícula documental sobre classes de Filosofia per a Nens, captat amb calidesa i sensibilitat, en la senda de “Ser y tener” de Nicolas Philibert, que promou a la reflexió sobre la nostra capacitat ètica, social i humana, i sobre la importància d’una bona educació des de la infància. Els expressius i vitals protagonistes es diuen Azouaou, Abderhamène, Louise, Shana, Kyria o Yanis. Tenen entre 3 i 4 anys quan, junts, exposen lliurement, amb les seves emocions i contradiccions, les seves idees sobre l’amor, la llibertat, el lideratge, la intel·ligència, la mort…

Al llarg d’un curs, asseguts en un cercle al voltant d’una espelma encesa, amb l'ajuda de la seva mestra Pascaline, aprenen a expressar-se, a escoltar-se mútuament i a conèixer-se millor. Entre tots fan filosofia, reflexionen sobre temes importants, sovint oblidats en la nostra societat. No hi ha estudiants bons ni dolents: el fonamental és pensar per si mateixos. Els nens parlen amb les seves pròpies paraules, plenes d’espontaneïtat, humor, lògica i poesia; carregades en moltes ocasions d’un increïble i envejable sentit tolerant i cívic"

Als cinemes Verdi de Cardedeu, aquest cap de setmana: 
Dijous 4 d’octubre a les 21 h
Divendres 5 d’octubre a les 22 h
Dissabte 6 d’octubre a les 20 i a les 23 h
Diumenge 7 d’octubre a les 19 h

Un toc d'atenció

Cada dia es diagnostiquen més trastorns per dèficit d'atenció, amb hiperactivitat o sense. És un trastorn neurobiològic que s'inicia a la infantesa i que en el 50% dels casos perdura també durant l'adolescència i l'edat adulta.

Us deixo un enllaç del reportatge dut a terme per TV3 en el programa 30 minuts on apareixen diferents professionals de l'àmbit de la salut i l'educació, així com exemples de famílies amb fills/es amb TDAH. 
Aquest reportatge ens mostra els diferents àmbits d'actuació sobre el trastorn, des de la detecció precoç, el diagnòstic, el tractament multimodal o combinat i el seu pronòstic. 

http://www.tv3.cat/videos/4245250/Un-toc-datencio

El circ de les papallones

Comença un nou curs i ho voldria fer amb aquest vídeo que és un clar exemple de superació personal. 

La vida, l'escola... És com un circ i a vegades, les persones, els nostres alumnes, els humans... Ens transformem, ens reinventem... Com les erugues que esdevenen papallones. 

M'agrada la metàfora i la voldria compartir amb tots/es vosaltres. 

El gos espia

Aquest és un treball d'en Frank Garcia Estevez, alumne de 4t de l'escola Pont Trencat.

El dofí i el poc volant

Aquest és un treball realitzat per una alumna de l'escola Pont Trencat. 

És una narració inventada que va presentar als Jocs Florals d'enguany. 

Ha estat una tasca entretinguda i molt motivadora... 

Ara podrem explicar aquest bonic conte els més petits de l'escola. 

Enhorabona Anna!

Esquerrans i dretans

És veritat que els esquerrans tenen un do per a les arts, els esports i les matemàtiques? 

Com funciona el seu cervell? 

"Quèquicom" respon a aquestes i altres preguntes... 

Per un ensenyament...

PÚBLIC,  

DEMOCRÀTIC

I DE QUALITAT

QUE ENSENYI A PENSAR I NO SENZILLAMENT A OBEIR

QUE FORMI CIUTADANS CRÍTICS

PER UN FUTUR DIGNE.

PER UN ENSENYAMENT QUE DONI VALOR A LA SOCIETAT

I NO UN QUE LA CONDEMNI A LA PRECARIETAT

UN ENSENYAMENT DE TOTS...

NOMÉS EL FAREM ENTRE TOTS

UNIM-NOS!

Etiquetes psiquiàtriques, què en penseu?

Us presento aquests vídeos que tracten sobre la medicació dels infants amb etiquetes per trastorns psiquiàtrics. 
Què en penseu? Són necessàries?
Són vàlides? Ajuden a l'infant a millorar en el seu desenvolupament personal i acadèmic?
Podeu escriure les vostres opinions a l'apartat de comentaris. 
Totes les aportacions són positives!!

L'escola per a tots

Programa Mestres Tv3

Saber què necessita cada nen i cada nena, estimular-lo i demanar de cadascun el màxim que pugui donar. Avui l'escola té nous objectius, i un dels més importants és detectar les necessitats educatives i les capacitats pròpies de cada alumne, per tal de d'adaptar-s'hi i ajudar-lo a aprendre millor.

Medicació?

Teresa Forcades: "L'etiqueta d'hiperactivitat infantil és posterior al medicament"

La monja benedictina ens explica quina és la seva opinió sobre l'ús de medicació psiquàtrica per tractar la hiperactivitat infantil. Fragment de l'entrevista que publica l'ARA.




Que en penseu? Feu les vostres aportacions a continuació, als comentaris. 

L'hora del pati: educar amb i per la diferència

Al pati de l'Escola Barrufet les nenes i els nens juguen a pilota, a la xarranca... Mentrestant, sembla que en Pau estigui sol. 

És el primer treball dirigit per Manuel Pérez, fet amb la col·laboració de TV3.

Al pati de l'escola, les nenes i els nens juguen a pilota, a tocar i parar, a la xarranca... Mentrestant, el Pau s'està assegut en una petita escala al costat de la pista de futbol. De manera compulsiva fa lliscar una corda blava entre les mans. Sembla que estigui sol, malgrat el xivarri dels companys que juguen al seu voltant. 

El Pau és un nen de set anys que cursa el tercer trimestre del curs 2009-2010 a la classe dels Ocells de l'Escola Barrufet, al barri barceloní de Sants.  És un nen que tédificultats de comunicació i que necessita una atenció especial. 

El documental segueix els conflictes, les dificultats i els progressos d'aquest nen en el procés d'integració dins la seva classe. En aquest sentit, el treball educatiu dels mestres i monitors d'aquesta escola pública és cabdal per acceptar i per fer entendre als seus companys la diferència, i que l'acceptin des del diàleg i el respecte, mai des de la compassió o la creença que són millors perquè s'assemblen a la mitjana considerada "normal". 

En una seqüència emblemàtica, una professora els reuneix per fer-los reflexionar sobre quines coses li costen més i què poden fer per ajudar-lo. Han d'entendre que tots som diferents i que cadascú té les seves pròpies necessitats. Com a resultat d'aquesta línia educativa integradora, tots s'enriqueixen, tant personalment com col·lectivament. 

"L'hora del pati" és un documental observacional en què som testimonis de l'evolució del Pau i del comportament dels seus companys de classe envers ell, un camí que brinda també l'oportunitat a l'espectador de replantejar-se la seva relació amb els altres i aprendre. 
És una lliçó de la qual tothom surt beneficiat: el Pau, els seus companys i nosaltres.


Fitxa tècnica:

Guió i direcció: Manuel Pérez
Idea original: Marta Forné
Producció executiva: Mikel Mas, Manuel Pérez i María José García
Direcció fotografia: Manuel Pérez
Muntatge: Marta Forné
Música: Jordi Batiste
Supervisió de so: Sergio Rueda
Mescles de so: Eva Torres
Direcció de producció: Mikel Mas
Espanya, 2011

Una producció de Cornelius Films en coproducció amb El Dedo en el Ojo i amb la col·laboració de Televisió de Catalunya, Diputació de Barcelona - Àrea d'Educació, FAPAC, Ajuntament de Barcelona - Dte. Sants-Montjuïc i Generalitat de Catalunya - Dept. Ensenyament.

Emissions:Divendres 2 de març, 00.00, al 33
Dimecres 7 de març, 12.00, al 33
Dijous 8 de març, 17.20, al 33




També a TV3 a la carta i fent CLIC aquí. 

Aprendre textos

Aprendre textos és una web desenvolupada per  l'Ana Teberosky i el seu equip, al servei de la formació i actualització dels mestres de l'Educació Infantil i Primària envers l'ensenyament i l'aprenentatge del llenguatge oral i escrit.

http://aprendretextos.com/

Molt interessant, feu una ullada!

La vella Quaresma

ELS ORÍGENS DE… LA VELLA QUARESMA

La Vella Quaresma és la representació de l’època de Quaresma, època que comença l’endemà del Dimecres de Cendra i acaba el Diumenge de Pasqua, es tracta del període de quaranta dies del calendari litúrgic cristià, en el que es preparen per la Setmana Santa. Representa un període de reflexió i penitència per preparar-se per la celebració pasqual. Durant aquest període es practicava el dejuni i l’abstinència.

“Quaresma” deriva del llatí quadragesima, o el “quarantè” dia abans de Pasqua. La duració de la Quaresma, té el seu origen en el simbolisme que té el nombre 40 com a símbol de plenitud.

 Com ja sabeu, les dates del Quaresma varien en funció de com quedi fixada la Pasqua, i pot oscil·lar entre el 4 de Febrer i el 10 de Març el seu inici, i el seu final entre el 22 de Març i el 25 d’Abril.

Però un cop explicat el que significa l’època de Quaresma, us en parlaré de la seva representació més coneguda, sobretot i evidentment entre el món dels infants: la Vella Quaresma.

La Vella Quaresma adopta la forma d’una vella arrugada i xaruga amb set cames, una per cada setmana de Quaresma. Va vestida com una vella del segle XIX, amb davantal, mocador al cap, normalment robes fosques i porta un bacallà en una mà, i un cistell ple de verdures i arengades a l’altre. Tot i que a vegades havia portat, un bacallà a cada mà, o un bacallà en una mà i en l’altra una graella. Sigui com sigui, tot plegat és símbol de les prohibicions de l’època de Quaresma en que no es podia menjar carn. I era una manera de mentalitzar als infants de que durant aquelles setmanes havien de menjar peix i verdura.
Durant els dies que dura el Carnaval, la Vella Quaresma i el Rei Carnestoltes mantenen una lluita aferrissada on s’acaba imposant l’ordre, la clama, l’austeritat i el dejuni de la Vella Quaresma per damunt de la festa boja i el desordre imposat pel Rei Carnestoltes durant una setmana.
Segons diu la tradició, els menjars abundants eren substituïts per sopes d’oli, verdura i aigua, i només es podia menjar bacallà els diumenges.

Reparar l'escriptura: deu consells per millorar la correcció

1. Corregir només el que l’alumne pugui aprendre. No val la pena dedicar temps a corregir aspectes o faltes per a les quals l’alumne no està preparat.

 
2. Corregeix quan l’alumne tingui fresc el que ha escrit; és a dir, en el moment en què ho escriu o poc després. No deixis passar gaire temps entre la redacció i la correcció.

 
3. Si és possible, corregeix les versions prèvies al text, els esborranys, els esquemes, etc. Recorda que és molt més efectiu que corregir-ne la versió final.

 
4. No facis tota la feina de correcció. Deixa alguna cosa per als teus alumnes. Marca les incorreccions del text i demana’ls que en busquin ells mateixos la solució correcta.

 
5. Dóna instruccions concretes i pràctiques i oblida els comentaris vagues i general. Per exemple: “reescriu el text, fixa’t en aquest punt, amplia el 3r paràgraf, escriu frases més curtes, afegeix més punts o comes al 2n paràgraf...”. Escriu o digues coses que l’alumne pugui entendre.

 
6. Deixa temps a classe perquè el alumnes puguin llegir i comentar les teves correccions. Assegura’t que les llegeixen i que les aprofiten.

 
7. Si pots, parla individualment amb cada alumne. Corregeix-ne oralment els treballs escrits. És més econòmic, pràctic i segur.

 
8. Dóna instruccions perquè els alumnes puguin autocorregir-se, ensenya’ls a consultar diccionaris i gramàtiques, dóna’ls pistes sobre la mena d’errors que han comès, estimula’ls perquè revisin
l’escrit...

 
9. No tinguis pressa per corregir-ho tot. Pren-te temps per corregir acuradament cada escrit. Assegura la qualitat de la correcció, tot i que la quantitat se’n ressenti.

 
10. Fes servir la correcció com un recurs didàctic i no com una obligació. Utilitza tècniques de correcció variades. Adapta-les a les característiques de cada alumne.

Aquestes orientacions estan recullides del llibre "Reparar l'esciptura: didàctica de la correcció de l'escrit" de Daniel Cassany -Col·lecció: Materials per a l’innovació educativa, 140. Ed. Graó i ICE de la UB. Barcelona 2004 (2ª edició)-. Text íntegre aquí.

D'altra banda també he trobat "Ortografia. Com activar la memòria visual",  de l'ARC que està molt i molt bé. Us deixo aquest altre enllaç aquí.

Maneig ratolí

cliqueu aquí! 
Podreu fer muntanyes de sorra de colorins i alhora millorar el maneig del ratolí!
Amb control C, podreu canviar de color!!!

Aprendre a escriure

"Aprendre a escriure" al programa Quèquicom:

La Gal·la, una nena de 4 anys, comença a aprendre a escriure. El seu pare, el reporter Pere Renom, en fa el seguiment durant 7 mesos i grava el seu progrés en la identificació de síl·labes, dels fonemes i la seva representació en grafemes, les lletres de l'alfabet. A plató, Jaume Vilalta explica la curiosa història de la lletra B des del jeroglífic egipci -que representava conceptes- fins a l'alfabet llatí, que representa sons.

Aprendre a escriure és un procés apassionant, natural i molt enriquidor pels nens.
Aprendre escriure vol dir endinsar-se en un nou món, més enllà de les imatges i les vivències personals dels infants. Implica obrir els ulls a la imaginació, la creativitat, el coneixement, la informació... 

Els mestres coneixem bé aquest procés i com a tal, sabem que la màxima prioritat és RESPECTAR.

Respectar el ritme d'aprenentatge de cada infant, sense pressionar, oferint aquest nou món com un pas més per comprendre-ho tot plegat.

La lectura ha d'esdevenir un fet interessant, més ben dit... Apassionant.
Ha d'esdevenir un fet útil i funcional. Ha de ser l'eix vertebrador de tot el que esdevindrà.

Us convidem a llegir i sobretot a compartir amb els vostres fills/es aquest procés tan "especial".