dimarts, 23 d’octubre del 2012

La convivència no és fàcil...

[HD] Pixar - For The Birds | Original Movie from Pixar from werner elhauge on Vimeo.







Però mentre convivim, aprenem lliçons importants. 
Avui amb algunes mestres hem estat posant en comú la manera de treballar amb els nostres alumnes la resolució de conflictes a l'aula, a l'esbarjo, en el dia a dia... 

Sovint els alumnes tenen dificultats per expressar amb claredat les seves necessitats als seus companys i alhora d'identificar i reconèixer les  pròpies emocions. Aquest fet deriva en maneres poc delicades de resoldre els problemes que sorgeixen de la seva relació. 

Hem comentat que l'acció tutorial i la dinàmica de grups és fonamental, així com la millora del clima de l'aula, intentant positivar les seves relacions i el sentiment de grup. 

Amb un petit toc d'humor, aquest vídeo permet que fem algunes reflexions interessants amb els nostres alumnes sobre aquestes qüestions i que pensem a la vegada, altres maneres de resoldre les situacions molestes de forma més madura i constructiva. 

divendres, 19 d’octubre del 2012

El nen petit

Había una vez un niño que comenzó a ir a la escuela. Una mañana la maestra dijo:
.- “Hoy vamos a hacer un dibujo.”
.- “¡Qué bien!”, pensó el pequeño.
Le gustaba mucho dibujar de todo: vacas, trenes, pollos, tigres, leones, barcos. Sacó su caja de lápices y empezó a dibujar, pero la maestra le interrumpió:



.- “¡Esperen! Todavía no he dicho lo que vamos a dibujar. Hoy vamos a dibujar flores”.
.- “¡Qué bien!”, pensó el niño. Le gustaba hacer flores, y comenzó a dibujar algunas muy bellas con sus lápices violetas, naranjas y azules.


Pero la maestra intervino de nuevo:
.- “¡Esperen un momento! Yo les enseñaré cómo se dibujan las flores”.

Y tomando una tiza, pintó una flor roja con un tallo verde.




.- “Ahora”, añadió la maestra, “pueden comenzar”.
El niño miró la flor de la pizarra y la comparó con las que él había pintado. Le gustaban más las suyas, pero guardó silencio. Volteó la hoja y dibujó una flor roja con un tallo verde.
Otro día la maestra dijo:
.- “¡Hoy vamos a modelar con plastilina!”.



.- ¡”Qué bien”, pensó el pequeño.
Le gustaba la plastilina y podía hacer muchas cosas con ella: víboras, hombres de nieve, ratones, carros, camiones. Empezó a estirar y amasar su bola de plastilina. Pero, al momento, la maestra interrumpió:
.- “¡Esperen, aún no es tiempo de comenzar! Vamos a hacer un plato”.
.- ¡Qué bien!, pensó el pequeño. Le gustaba modelar platos y empezó a hacerlos de todas formas y tamaños.
Entonces la maestra le detuvo de nuevo:
.- “¡Esperen, yo les enseñaré cómo!”
Y les mostró cómo hacer un plato hondo. El pequeño miró el plato que había hecho la maestra, y luego los que él había modelado. Le gustaban más los suyos pero no dijo nada. Sólo modeló otra vez la plastilina e hizo un plato hondo, como la maestra había indicado.
Muy pronto el pequeño aprendió a esperar a que le dijeran qué y cómo debía trabajar, y a hacer cosas iguales a las de la maestra. No volvió a hacer nada por sí solo.
Pasó el tiempo, y el niño y su familia se mudaron a otra ciudad, donde el pequeño tuvo que ir a otra escuela. El primer día de clase, la maestra dijo:
.-“Hoy vamos a hacer un dibujo”
.- “¡Qué bien!”, pensó el pequeño, y esperó a que la maestra le dijera lo que había que hacer, pero ella no dijo nada. Sólo caminaba por el aula, mirando lo que hacían los niños. Cuando llegó a su lado le preguntó:
.- “¿No quieres hacer un dibujo?”
.- “Si”, contestó el pequeño, “pero, ¿qué hay que hacer?”
.- “Puedes hacer lo que tú quieras”, dijo la maestra.
.- “¿Con cualquier color?”, preguntó él.
.- “¡Con cualquier color!”, le respondió la maestra.
.- “Si todos hicieran el mismo dibujo y usaran los mismos colores, ¡cómo sabría yo lo que hizo cada cual!”, añadió.
El niño no contestó nada, y bajando la cabeza dibujó una flor roja con un tallo verde.



Extret del bloc Batecs Emocionals, un projecte d'educació emocional i benestar interior que ha engegat la Montse de la mà de dos companyes més. 

dissabte, 6 d’octubre del 2012

Ce n'est qu'un dédut- Només és el començament



Títul: Solo es el principio

Títul original: Ce n'est qu'un début

Direcció: Pierre Barougier, Jean-Pierre Pozzi

País: Francia

Any: 2010

Duració: 97 min.
Gènere: Documental

www.cenestquundebut.com








“Solo es el principio” és una pel·lícula documental sobre classes de Filosofia per a Nens, captat amb calidesa i sensibilitat, en la senda de “Ser y tener” de Nicolas Philibert, que promou a la reflexió sobre la nostra capacitat ètica, social i humana, i sobre la importància d’una bona educació des de la infància. Els expressius i vitals protagonistes es diuen Azouaou, Abderhamène, Louise, Shana, Kyria o Yanis. Tenen entre 3 i 4 anys quan, junts, exposen lliurement, amb les seves emocions i contradiccions, les seves idees sobre l’amor, la llibertat, el lideratge, la intel·ligència, la mort…
Al llarg d’un curs, asseguts en un cercle al voltant d’una espelma encesa, amb l'ajuda de la seva mestra Pascaline, aprenen a expressar-se, a escoltar-se mútuament i a conèixer-se millor. Entre tots fan filosofia, reflexionen sobre temes importants, sovint oblidats en la nostra societat. No hi ha estudiants bons ni dolents: el fonamental és pensar per si mateixos. Els nens parlen amb les seves pròpies paraules, plenes d’espontaneïtat, humor, lògica i poesia; carregades en moltes ocasions d’un increïble i envejable sentit tolerant i cívic"

Als cinemes Verdi de Cardedeu, aquest cap de setmana: 
Dijous 4 d’octubre a les 21 h
Divendres 5 d’octubre a les 22 h
Dissabte 6 d’octubre a les 20 i a les 23 h
Diumenge 7 d’octubre a les 19 h