Dificultats de regulació de comportament

Davant el comportament problemàtic d’un alumne és necessari organitzar dues vies d’intervenció educativa: 

La primera fa referència a l’estructuració de l’entorn perquè esdevingui el més favorable possible i ens permeti reduir el nivell general de tensió i hostilitat. D’aquesta forma poden millorar les relacions i es fa més fàcil el diàleg en situacions frustrants.
 

Per estructurar l’entorn hem de pensar en…

Anticipar-nos als conflictes: preparant a l’alumne o preparant els escenaris.

Ser sensible a les situacions que poden causar sensació de frustració i desconcert.

Ser realista respecte a les situacions que l’alumne pot afrontar amb estabilitat i èxit.

Intentar pensar amb claredat davant una situació conflictiva. La millor estratègia per poder pensar amb claredat és tenir una actitud proactiva.

Allunyar-se de la relació de confrontació.

Pensar que els episodis explosius no són una cosa personal.

La segona via de intervenció fa referència a l’abordatge directe de les dificultats de l’alumne.

Les claus per poder fer amb èxit aquest abordatge són:

Comprendre el comportament. El comportament problemàtic de la majoria d’alumnes sempre mostra la mateixa forma: confrontació, desafiament, fugida, plor, crit... Però la mirada comprensiva ens permetrà veure diferències en cadascun d’ells i cercar l’abordatge d’intervenció més adequat.

Unificar i prioritzar els objectius d’intervenció. En la majoria de centres, un grup d’alumnes no és atès només per un sol professor, sinó que són un equip de professionals els que treballen amb tot aquest grup. Per intervenir en el comportament problemàtic és essencial la reflexió conjunta i la planificació d’objectius comuns. Aquest treball en equip dona consistència i seguretat a l’alumne i, també, als mestres i professors.

Tutoria: acompanyament i orientació L’alumnat amb comportament problemàtic necessita un suport intens del tutor. Aquest suport hauria de contemplar tres aspectes fonamentals. El primer aspecte és ajudar a l’alumne i al tutor a identificar quines són les circumstàncies que es relacionen amb la aparició de la conducta problemàtica. El segon , cercar formes de resoldre els conflictes que siguin mútuament satisfactoris. Finalment, convidar i estimular la participació positiva i activa de l’alumne en la vida del centre.

Una de les estratègies tutorials potents són els procediments d’acolliment. Aquests procediments són senzills, es tracta de cercar un moment del dia per dedicar 5 o 10 minuts a l’alumne amb l’objectiu de conèixer el seu estat i d’encoratjar-lo a adherir-se conductualment a la dinàmica de l’aula.

L’inici i/o la fi de la jornada escolar o els moments previs i/o posteriors a una situació potencialment conflictiva poden ser els moments més adequats per dur a terme aquests procediments d’acolliment.

La rutina de seguretat

Gestió de la conducta explosiva

De la mateixa manera que davant el dolor o la tristesa, les persones poden plorar; davant l’ira o la por, les persones poden reaccionar agressivament.

Aquesta resposta agressiva que s’aprèn a inhibir i modelar en edats

primerenques, en alguns alumnes persisteix en el temps. Es tracta d’alumnes que han d’aprendre a expressar la por i l'ira de forma ajustada i adequada a l’entorn. Malgrat tot el treball previ i preventiu que podem realitzar, aquests alumnes poden tenir explosions de comportament agressiu amb ells mateixos, amb els objectes o amb els adults, o bé, tendir a fugir i amagar-se. En aquests moments, és essencial mantenir la seguretat de l’alumne i de la resta de persones implicades.

Davant del comportament explosiu d’un alumne, és probable que els mestres i professors es trobin desbordats i aclaparats per la situació i tendeixin a paralitzar-se o a sobreactuar. Per aquest motiu, i també per incidir educativament, és molt necessari comprendre el que esdevé i preparar-se anticipadament. L’actuació de l’adult pot exacerbar o calmar, així doncs cal conèixer el que podem fer per retornar, el més aviat possible, a un estat de serenor i equilibri.

Per l’adult, la primera de les condicions és mantenir la calma, una actitud de confrontació o temor no proporciona seguretat, la fermesa i l’aplom fan de l’adult un puntal per l’estabilitat. Per aconseguir-ho, pot ser convenient, elaborar una rutina de seguretat (Geddes, 2010) que tingui com objectiu posar en marxa una sèrie de procediments que mantinguin la seguretat i ajudin a l’alumne a retornar a la calma i recuperar les maneres, privadament, per poder reprendre l’activitat.

La rutina de seguretat (Saumell, Alsina i Arroyo, 2011)

Detectar els senyals que adverteixen de l’eventual aparició d’una conducta explosiva

Aquests senyals poden ser de tipus corporal, com l’augment del to muscular, els canvis en l’expressió facial o l’aparició de comportaments motors repetitius; o de tipus verbal, referències a molèsties físiques o psicològiques, negacions rotundes o insults.

Distanciar a l’alumne de la font que genera estrès

La majoria dels adults, davant d’una situació que genera estrès tendeixen a distanciarse d’una forma física (apartant-se de la font d’estrès) o psicològica (cercar una solució, pensar que “no va per ell” o centrar-se en la respiració). Els alumnes, moltes vegades,

no tenen oportunitat de fer-ho i resten exposats a l’estrès més estona del que seria aconsellable.

L’adult pot atenuar la resposta emocional reconeixent verbalment l’emoció, cercant conjuntament una solució o convidant-lo a actuar d’una determinada manera. Quan la situació pot ser insostenible, es pot ubicar a l’alumne en un espai allunyat de la font

d’estrès.

Si és necessari, portar a l’alumne a un espai de “calma i seguretat”

En aquests moments, l’alumne ha d’estar sempre acompanyat per l’adult que mantindrà una actitud accessible i neutra, evitant la verborrea i deixant espais de silenci perquè l’alumne s’expressi verbalment, encara que sigui de forma inadequada. Dit d’altra

manera, deixar que les emocions es manifestin i després s’esvaeixin. Quan les paraules flueixen, és més fàcil controlar-se físicament.

Permetre que l’alumne recuperi la serenor i les maneres

Abans que l’alumne torni a incorporar-se a la rutina escolar és necessari que pugui recuperar un estat de serenitat i les maneres.

Quan l’adult percep que l’alumne pot tornar a l’activitat de l’aula, es important posar paraules al que ha passat, intentant identificar la causa del que ha passat. S’ha d’explicar el que ha passat de forma senzilla, evitant els sermons, l’acusació o la despreocupació. I animar-lo a seguir amb la tasca de l’aula.

Finalment, trobar un altre moment, quan l’alumne s’hagi pogut distanciar i refredar emocionalment, per poder conversar més a fons sobre les seves preocupacions i cercar solucions o alternatives.