Dificultats de regulació de comportament

Davant el comportament problemàtic d’un alumne és necessari organitzar dues vies d’intervenció educativa: 

La primera fa referència a l’estructuració de l’entorn perquè esdevingui el més favorable possible i ens permeti reduir el nivell general de tensió i hostilitat. D’aquesta forma poden millorar les relacions i es fa més fàcil el diàleg en situacions frustrants.
 

Per estructurar l’entorn hem de pensar en…

Anticipar-nos als conflictes: preparant a l’alumne o preparant els escenaris.

Ser sensible a les situacions que poden causar sensació de frustració i desconcert.

Ser realista respecte a les situacions que l’alumne pot afrontar amb estabilitat i èxit.

Intentar pensar amb claredat davant una situació conflictiva. La millor estratègia per poder pensar amb claredat és tenir una actitud proactiva.

Allunyar-se de la relació de confrontació.

Pensar que els episodis explosius no són una cosa personal.

La segona via de intervenció fa referència a l’abordatge directe de les dificultats de l’alumne.

Les claus per poder fer amb èxit aquest abordatge són:

Comprendre el comportament. El comportament problemàtic de la majoria d’alumnes sempre mostra la mateixa forma: confrontació, desafiament, fugida, plor, crit... Però la mirada comprensiva ens permetrà veure diferències en cadascun d’ells i cercar l’abordatge d’intervenció més adequat.

Unificar i prioritzar els objectius d’intervenció. En la majoria de centres, un grup d’alumnes no és atès només per un sol professor, sinó que són un equip de professionals els que treballen amb tot aquest grup. Per intervenir en el comportament problemàtic és essencial la reflexió conjunta i la planificació d’objectius comuns. Aquest treball en equip dona consistència i seguretat a l’alumne i, també, als mestres i professors.

Tutoria: acompanyament i orientació L’alumnat amb comportament problemàtic necessita un suport intens del tutor. Aquest suport hauria de contemplar tres aspectes fonamentals. El primer aspecte és ajudar a l’alumne i al tutor a identificar quines són les circumstàncies que es relacionen amb la aparició de la conducta problemàtica. El segon , cercar formes de resoldre els conflictes que siguin mútuament satisfactoris. Finalment, convidar i estimular la participació positiva i activa de l’alumne en la vida del centre.

Una de les estratègies tutorials potents són els procediments d’acolliment. Aquests procediments són senzills, es tracta de cercar un moment del dia per dedicar 5 o 10 minuts a l’alumne amb l’objectiu de conèixer el seu estat i d’encoratjar-lo a adherir-se conductualment a la dinàmica de l’aula.

L’inici i/o la fi de la jornada escolar o els moments previs i/o posteriors a una situació potencialment conflictiva poden ser els moments més adequats per dur a terme aquests procediments d’acolliment.