La vella Quaresma

ELS ORÍGENS DE… LA VELLA QUARESMA

La Vella Quaresma és la representació de l’època de Quaresma, època que comença l’endemà del Dimecres de Cendra i acaba el Diumenge de Pasqua, es tracta del període de quaranta dies del calendari litúrgic cristià, en el que es preparen per la Setmana Santa. Representa un període de reflexió i penitència per preparar-se per la celebració pasqual. Durant aquest període es practicava el dejuni i l’abstinència.

“Quaresma” deriva del llatí quadragesima, o el “quarantè” dia abans de Pasqua. La duració de la Quaresma, té el seu origen en el simbolisme que té el nombre 40 com a símbol de plenitud.

 Com ja sabeu, les dates del Quaresma varien en funció de com quedi fixada la Pasqua, i pot oscil·lar entre el 4 de Febrer i el 10 de Març el seu inici, i el seu final entre el 22 de Març i el 25 d’Abril.

Però un cop explicat el que significa l’època de Quaresma, us en parlaré de la seva representació més coneguda, sobretot i evidentment entre el món dels infants: la Vella Quaresma.

La Vella Quaresma adopta la forma d’una vella arrugada i xaruga amb set cames, una per cada setmana de Quaresma. Va vestida com una vella del segle XIX, amb davantal, mocador al cap, normalment robes fosques i porta un bacallà en una mà, i un cistell ple de verdures i arengades a l’altre. Tot i que a vegades havia portat, un bacallà a cada mà, o un bacallà en una mà i en l’altra una graella. Sigui com sigui, tot plegat és símbol de les prohibicions de l’època de Quaresma en que no es podia menjar carn. I era una manera de mentalitzar als infants de que durant aquelles setmanes havien de menjar peix i verdura.
Durant els dies que dura el Carnaval, la Vella Quaresma i el Rei Carnestoltes mantenen una lluita aferrissada on s’acaba imposant l’ordre, la clama, l’austeritat i el dejuni de la Vella Quaresma per damunt de la festa boja i el desordre imposat pel Rei Carnestoltes durant una setmana.
Segons diu la tradició, els menjars abundants eren substituïts per sopes d’oli, verdura i aigua, i només es podia menjar bacallà els diumenges.

Reparar l'escriptura: deu consells per millorar la correcció

1. Corregir només el que l’alumne pugui aprendre. No val la pena dedicar temps a corregir aspectes o faltes per a les quals l’alumne no està preparat.

 
2. Corregeix quan l’alumne tingui fresc el que ha escrit; és a dir, en el moment en què ho escriu o poc després. No deixis passar gaire temps entre la redacció i la correcció.

 
3. Si és possible, corregeix les versions prèvies al text, els esborranys, els esquemes, etc. Recorda que és molt més efectiu que corregir-ne la versió final.

 
4. No facis tota la feina de correcció. Deixa alguna cosa per als teus alumnes. Marca les incorreccions del text i demana’ls que en busquin ells mateixos la solució correcta.

 
5. Dóna instruccions concretes i pràctiques i oblida els comentaris vagues i general. Per exemple: “reescriu el text, fixa’t en aquest punt, amplia el 3r paràgraf, escriu frases més curtes, afegeix més punts o comes al 2n paràgraf...”. Escriu o digues coses que l’alumne pugui entendre.

 
6. Deixa temps a classe perquè el alumnes puguin llegir i comentar les teves correccions. Assegura’t que les llegeixen i que les aprofiten.

 
7. Si pots, parla individualment amb cada alumne. Corregeix-ne oralment els treballs escrits. És més econòmic, pràctic i segur.

 
8. Dóna instruccions perquè els alumnes puguin autocorregir-se, ensenya’ls a consultar diccionaris i gramàtiques, dóna’ls pistes sobre la mena d’errors que han comès, estimula’ls perquè revisin
l’escrit...

 
9. No tinguis pressa per corregir-ho tot. Pren-te temps per corregir acuradament cada escrit. Assegura la qualitat de la correcció, tot i que la quantitat se’n ressenti.

 
10. Fes servir la correcció com un recurs didàctic i no com una obligació. Utilitza tècniques de correcció variades. Adapta-les a les característiques de cada alumne.

Aquestes orientacions estan recullides del llibre "Reparar l'esciptura: didàctica de la correcció de l'escrit" de Daniel Cassany -Col·lecció: Materials per a l’innovació educativa, 140. Ed. Graó i ICE de la UB. Barcelona 2004 (2ª edició)-. Text íntegre aquí.

D'altra banda també he trobat "Ortografia. Com activar la memòria visual",  de l'ARC que està molt i molt bé. Us deixo aquest altre enllaç aquí.