Intel·ligència emocional: 10 estratègies

Les emocions vesteixen cada aspecte de les nostres vides i de la nostra quotidianitat. El saber controlar-los, gestionar-los i utilitzar-los amb l'habilitat adequada, ens permetrà, sense cap dubte, afrontar el nostre dia a dia d'una manera més eficient.

Emoció, pensament i acció són els tres pilars que moren cada instant del nostre ser, d'aquí la importància d'aprofundir en aquest tipus de coneixement per afrontar determinades situacions, per desenvolupar-nos en la nostra societat d'una manera eficient. Per tant, no és imprescindible que els més petits s'inicien també en l'aprenentatge de la intel·ligència emocional?

Pensem per exemple en aquest@s nen@s amb una capacitat deficient per acceptar la frustració i fins i tot per obeir una negativa, els nens i nenes que no responen als seus iguals i que en el dia de demà viuran una realitat on la infelicitat serà aquest "life motive" amb el qual hauran viure, al ser incapaços de comprendre als altres. El coneixement, la comprensió i el control de les emocions són bàsics perquè els nostres fills i filles es desenvolupin adequadament en societat, d'aquí que ens suggerim aquests principis per introduir-los en el interessant camp de la Intel·ligència emocional.

1. CONTROL DE LA RÀBIA

Fins als 18 mesos els nens necessiten bàsicament l'afecte i la cura dels seus estimats, tot això li proporciona la seguretat suficient per adaptar-se en el seu medi, per explorar i dominar els seus temors. Però hem de tenir en compte que a partir dels 6 mesos es començarà a desenvolupar la ràbia, d'aquí la importància de saber canalitzar les seves reaccions i corregir-les qualsevol mala acció.

Hi ha nadons que poden colpejar als seus pares o germans, es queixen enrabiats quan no se'ls ofereixen alguna cosa, accions que als progenitors li poden fer gràcia, però recordem que és important establir límits des de la seva creació, i sobre tot, parlar a els nens contínuament i en cada moment. Els nens i nenes entenen molt més del que expressen, d'aquí la necessitat de discutir-los i controlar aquestes ràbia o atacs de ràbia.

2. RECONÈIXER EMOCIONES BÀSIQUES

A partir dels dos anys és una edat perfecta per iniciar els nens i nenes en el camp del reconeixement d'emocions, és llavors quan comencen a interaccionar amb els adults i altres nens de forma més oberta, així podem realitzar diversos exercicis amb ells, com pot ser introduir-los en les emocions bàsiques: alegria, tristesa, por i ràbia. Com? Mitjançant fotografies de rostres, a través de dibuixos, preguntant-los quins són els temes: "Què li passa a aquest nen?" "Està trist?" "Per què creus tu que està trist?" És un mode perfecte perquè aprenguin a reconèixer no només les seves emocions poc a poc, sinó també les dels altres, i sobretot, la seva empatia.

3. SABER ANOMENAR LES EMOCIONES

A partir dels 5 anys seria perfecte que els nens sabessin donar nom a les emocions més freqüents i bàsiques: "estic enfadat perquè no m'ha portat al parc", "estic content perquè ens anem a fer excursió", "estic agraït del teu regal..."...

4. FER FRONT A LES EMOCIONES AMB EXEMPLES

És habitual que els nens en ocasions es vegin superats per les emocions, rabietes que els fan cridar o colpejar coses. És necessari que no reforcem aquestes situacions, una vegada que hem acabat la rabieta podem ensenyar-los per exemple que abans de cridar o enganxar, és millor expressar en veu alta que les molesta. Que aprenguin a expressar els seus sentiments, a poc a poc. 

5. DESENVOLUPAR LA SEVA EMPATIA.

Per desenvolupar una dimensió tan important com aquesta, cal raonar amb ells contínuament mitjançant preguntes. "Com creus que se sent el gran després del que li ha dit?" "Per què creus que estàs plorant la teva germana?" "Creus que el pare està avui content?"

6. FACILITA LA COMUNICACIÓ 

Parlar amb els nens, fer-los preguntes, raonar, jugar, posar exemples ... És alguna cosa imprescindible en la seva educació. Hem d'afavorir contínuament el que podem expressar, posar en veu alta la seva opinió i els seus sentiments, que aprenen a dialogar.

7. ESCOLTA 

Imprescindible des de molt petits cal saber guardar silenci mentre els altres parlen, però no només això, ha de ser una escolta activa, d'aquí que sigui recomanable parlar-los a poc a poc, cara a cara i acabar les frases amb un "¿has entès?", "¿Estàs d'acord amb el que he dit? "

8. INICIAR-LOS EN LES EMOCIONS SECUNDÀRIES

A partir dels 10 o 11 anys van a sorgir en les seves vides emocions secundàries que cobraran més pes en les seves vides, tals com el amor, la vergonya, neguit ... Sempre és adequat que una bona comunicació amb ells ens permeti parlar de aquests temes obertament, han de sentir-se segurs davant aquestes noves emocions que assalten el seu dia a dia. Hi haurà situacions que per exemple causen molta angoixa, com és per exemple un examen, realitats que seran constants en les seves vides i que han d'aprendre a gestionar 

9. FOMENTAR UN DIÀLEG DEMOCRÀTIC

Una mesura que els nens es van fent grans i van  apareixent més demandes per la seva part, d'aquí que des de ben petits ens hem ensenyat a la importància de pactar, dialogar, acordar de manera democràtica. La família és un exemple de la societat i és el millor camp d'aprenentatge.

10. OBERTURA A L'EXPRESSIÓ D'EMOCIONS

És essencial que puguem facilitar als nostres fills la confiança adequada per posar-los en veu alta allò que els preocupa, que els fa infortunats i també feliços. El llar i l'escola van a ser aquests primers escenaris on es desenvoluparà la seva vida, si ens ofereixen comoditat per expressar-se i comunicar-se, també ho faran a mesura que creixin i en els altres contextos.

El saber comunicar-se i reconèixer emocions pròpies i alienes, són sense cap dubte imprescindibles perquè vinguin madurant poc a poc i aconsegueixin una solvència adequada per integrar-se en la societat i ser feliços en ella. Nosaltres podem donar-los aquesta oportunitat ...

Font: lamenteesmaravillosa.com

Escoles que comprenen el trastorn en el vincle: proposta basa en relacions de confiança

LLEGIR AQUÍ!

El viaje de María

The present (El regal)

El cazo de Lorenzo

Dificultats de regulació de comportament

Davant el comportament problemàtic d’un alumne és necessari organitzar dues vies d’intervenció educativa: 

La primera fa referència a l’estructuració de l’entorn perquè esdevingui el més favorable possible i ens permeti reduir el nivell general de tensió i hostilitat. D’aquesta forma poden millorar les relacions i es fa més fàcil el diàleg en situacions frustrants.
 

Per estructurar l’entorn hem de pensar en…

Anticipar-nos als conflictes: preparant a l’alumne o preparant els escenaris.

Ser sensible a les situacions que poden causar sensació de frustració i desconcert.

Ser realista respecte a les situacions que l’alumne pot afrontar amb estabilitat i èxit.

Intentar pensar amb claredat davant una situació conflictiva. La millor estratègia per poder pensar amb claredat és tenir una actitud proactiva.

Allunyar-se de la relació de confrontació.

Pensar que els episodis explosius no són una cosa personal.

La segona via de intervenció fa referència a l’abordatge directe de les dificultats de l’alumne.

Les claus per poder fer amb èxit aquest abordatge són:

Comprendre el comportament. El comportament problemàtic de la majoria d’alumnes sempre mostra la mateixa forma: confrontació, desafiament, fugida, plor, crit... Però la mirada comprensiva ens permetrà veure diferències en cadascun d’ells i cercar l’abordatge d’intervenció més adequat.

Unificar i prioritzar els objectius d’intervenció. En la majoria de centres, un grup d’alumnes no és atès només per un sol professor, sinó que són un equip de professionals els que treballen amb tot aquest grup. Per intervenir en el comportament problemàtic és essencial la reflexió conjunta i la planificació d’objectius comuns. Aquest treball en equip dona consistència i seguretat a l’alumne i, també, als mestres i professors.

Tutoria: acompanyament i orientació L’alumnat amb comportament problemàtic necessita un suport intens del tutor. Aquest suport hauria de contemplar tres aspectes fonamentals. El primer aspecte és ajudar a l’alumne i al tutor a identificar quines són les circumstàncies que es relacionen amb la aparició de la conducta problemàtica. El segon , cercar formes de resoldre els conflictes que siguin mútuament satisfactoris. Finalment, convidar i estimular la participació positiva i activa de l’alumne en la vida del centre.

Una de les estratègies tutorials potents són els procediments d’acolliment. Aquests procediments són senzills, es tracta de cercar un moment del dia per dedicar 5 o 10 minuts a l’alumne amb l’objectiu de conèixer el seu estat i d’encoratjar-lo a adherir-se conductualment a la dinàmica de l’aula.

L’inici i/o la fi de la jornada escolar o els moments previs i/o posteriors a una situació potencialment conflictiva poden ser els moments més adequats per dur a terme aquests procediments d’acolliment.

La rutina de seguretat

Gestió de la conducta explosiva

De la mateixa manera que davant el dolor o la tristesa, les persones poden plorar; davant l’ira o la por, les persones poden reaccionar agressivament.

Aquesta resposta agressiva que s’aprèn a inhibir i modelar en edats

primerenques, en alguns alumnes persisteix en el temps. Es tracta d’alumnes que han d’aprendre a expressar la por i l'ira de forma ajustada i adequada a l’entorn. Malgrat tot el treball previ i preventiu que podem realitzar, aquests alumnes poden tenir explosions de comportament agressiu amb ells mateixos, amb els objectes o amb els adults, o bé, tendir a fugir i amagar-se. En aquests moments, és essencial mantenir la seguretat de l’alumne i de la resta de persones implicades.

Davant del comportament explosiu d’un alumne, és probable que els mestres i professors es trobin desbordats i aclaparats per la situació i tendeixin a paralitzar-se o a sobreactuar. Per aquest motiu, i també per incidir educativament, és molt necessari comprendre el que esdevé i preparar-se anticipadament. L’actuació de l’adult pot exacerbar o calmar, així doncs cal conèixer el que podem fer per retornar, el més aviat possible, a un estat de serenor i equilibri.

Per l’adult, la primera de les condicions és mantenir la calma, una actitud de confrontació o temor no proporciona seguretat, la fermesa i l’aplom fan de l’adult un puntal per l’estabilitat. Per aconseguir-ho, pot ser convenient, elaborar una rutina de seguretat (Geddes, 2010) que tingui com objectiu posar en marxa una sèrie de procediments que mantinguin la seguretat i ajudin a l’alumne a retornar a la calma i recuperar les maneres, privadament, per poder reprendre l’activitat.

La rutina de seguretat (Saumell, Alsina i Arroyo, 2011)

Detectar els senyals que adverteixen de l’eventual aparició d’una conducta explosiva

Aquests senyals poden ser de tipus corporal, com l’augment del to muscular, els canvis en l’expressió facial o l’aparició de comportaments motors repetitius; o de tipus verbal, referències a molèsties físiques o psicològiques, negacions rotundes o insults.

Distanciar a l’alumne de la font que genera estrès

La majoria dels adults, davant d’una situació que genera estrès tendeixen a distanciarse d’una forma física (apartant-se de la font d’estrès) o psicològica (cercar una solució, pensar que “no va per ell” o centrar-se en la respiració). Els alumnes, moltes vegades,

no tenen oportunitat de fer-ho i resten exposats a l’estrès més estona del que seria aconsellable.

L’adult pot atenuar la resposta emocional reconeixent verbalment l’emoció, cercant conjuntament una solució o convidant-lo a actuar d’una determinada manera. Quan la situació pot ser insostenible, es pot ubicar a l’alumne en un espai allunyat de la font

d’estrès.

Si és necessari, portar a l’alumne a un espai de “calma i seguretat”

En aquests moments, l’alumne ha d’estar sempre acompanyat per l’adult que mantindrà una actitud accessible i neutra, evitant la verborrea i deixant espais de silenci perquè l’alumne s’expressi verbalment, encara que sigui de forma inadequada. Dit d’altra

manera, deixar que les emocions es manifestin i després s’esvaeixin. Quan les paraules flueixen, és més fàcil controlar-se físicament.

Permetre que l’alumne recuperi la serenor i les maneres

Abans que l’alumne torni a incorporar-se a la rutina escolar és necessari que pugui recuperar un estat de serenitat i les maneres.

Quan l’adult percep que l’alumne pot tornar a l’activitat de l’aula, es important posar paraules al que ha passat, intentant identificar la causa del que ha passat. S’ha d’explicar el que ha passat de forma senzilla, evitant els sermons, l’acusació o la despreocupació. I animar-lo a seguir amb la tasca de l’aula.

Finalment, trobar un altre moment, quan l’alumne s’hagi pogut distanciar i refredar emocionalment, per poder conversar més a fons sobre les seves preocupacions i cercar solucions o alternatives.

Alike

Un curtmetratge sobre la creativitat! Preciós i molt reflexiu! 

Alike short film from Pepe School Land on Vimeo.