Començar de nou

Sovint ens trobem a les aules amb conflictes. El conflicte forma part de la relació i convivència i aquest, podem utilitzar-lo per educar les emocions, la convivència, la comunicació no violenta, les habilitats socials... Entre d'altres molts aspectes. 

Podem establir una rutina a la tutoria que s'anomeni: "Començar de nou", de forma setmanal. Aquesta petita rutina ens ofereix l'oportunitat d'expressar el nostre penediment per alguna acció comesa al llarg de la setmana i reparar-la. 

Tots/es els alumnes seuen en cercle i en el centre d'aquest, podem col·locar-hi un element que ens identifiqui com a grup, pot ser també una espelma o un element decoratiu, algun objecte que ens transmeti pau i serenor (espelma, gerro amb flors, mascota de la classe...). 

Mentre esperem que algú demani el torn de paraula, podem seguir atentament la nostra respiració. 



La rutina consta de tres parts: 
-Reconèixer l'altre
-Expressar el que volem començar de nou
-Expressar ferides i dificultats 

Aquesta pràctica evita que anem acumulant ferides/ressentiments al llarg de la setmana i ajuda a sanejar les relacions entre ells/es, la situació del grup i de l'aula. 



Comencem reconeixent l'altre. Quan hi ha algú que se sent preparat per parlar, pot unir les seves mans, els altres fan el mateix per donar a entendre el seu dret a parlar. També pot aixecar la mà i ser la mestra qui li dona el torn de paraula. 
Després pot aixecar-se i agafar l'element simbòlic del centre de la rotllana. Torna al seu seient. Al parlar, aquest objecte simbolitza la convivència del grup i el benestar de tot l'alumnat. Al parlar, aquesta persona reconeix les qualitats dels altres, no es tracta d'afalagar, sempre es diu la veritat més sincera. Cada persona té els seus punts positius que poden percebre si estem atents/es. Ningú pot interrompre el que parla. Els altres fan la pràctica d'escoltar profunda i atentament. Quan ha acabat, col·loca l'objecte de nou al centre. 

La segona part de la rutina consisteix a expressar el nostre penediment per qualsevol cosa que haguem fet i que pot haver ferit algú. Una sola paraula pot haver estat motiu de desconsideració d'algú altre.  

En la tercera part podem expressar de quina manera ens han ferit els altres, comunicant-ho de forma afectuosa i amb el propòsit de refer aquest malestar, de guarir aquesta ferida. Parlem sincera i honestament, sense pretendre ser destructius. L'escolta atenta dels altres és una part important en aquesta pràctica. No és necessari culpabilitzar ningú ni ofendre. Quan se seu en cercle de grup i tots/es fan la pràctica d'escoltar, les paraules són constructives i respectuoses amb l'altre. 

És molt important escoltar compassivament. Escoltar amb el desig de treure el malestar de l'altre persona, no per jutjar-la o per discutir-hi. Es fa amb tota la nostra atenció. 

Si cal es pot preparar per escrit el que es vol dir o els podem oferir una pauta o guió: 
Què observo?
Què sento?
Què necessito?
Com ho puc fer?

En el cas d'escoltar alguna cosa que no és veritat, continuem escoltant profundament per a que l'altre persona pugui expressar el seu dolor i alliberar la seva tensió interna. Si li contestem o corregim, aquesta pràctica no portaria cap fruit. Per tant, només escoltem. Si necessitem dir a aquesta persona que la impressió que ha rebut no era la correcta, ho podem fer uns dies més tard, en privat i amb serenitat. Després, en la propera sessió del "Començar de nou", pot rectificar l'error comès sense necessitat d'afegir res més. 

Tanquem la rutina amb alguna cançó o donant-nos les mans en cercle i respirant de forma conjunta durant un minut. Algunes vegades es pot finalitzar amb abraçades. D'aquestes dinàmiques se'n desprenen sentiments i emocions positives, d'alegria, pau i serenor, encara que haguem fet només petites passes cap al guariment. 


Ara tenim la certesa que al haver començat, podrem continuar...