dissabte, 29 de novembre del 2014

Coneixes l’efecte Pigmalió?

Pigmalió, antic rei de Xipre i escultor, va crear una bella escultura que va anomenar Galatea i se’n va enamorar bojament. Pigmalió desitjava amb totes les seves forces que Galatea tingués vida i pogués ser la seva dona. Els déus el van escoltar, van complir els seus desitjos i van poder ser feliços junts. Així, va sorgir l’efecte Pigmalió.

Quina llegenda més maca, oi?

El resum del significat de l’efecte Pigmalió és que si tu creus en que algú arribarà a comportar-se d’una manera concreta o farà alguna cosa concreta, l’estaràs influenciant i ajudant perquè ho aconsegueixi.
Pigmalió va aconseguir que Galatea es convertís en una dona.
Mirar els infants i pensar que poden ser capaços, que poden fer-ho, que poden tenir autonomia, que poden ser responsables, que són éssers individuals i propis... Fa créixer i ampliar les nostres expectatives sempre en positiu cap a ells.

Pensar i dir: "Tu pots fer-ho, endavant!" els ajuda a creure-ho, perquè implícitament hi ha tota la nostra confiança dipositada en ells i elles. Pensar i dir: "Ets un desastre, no podràs aconseguir-ho..." també els fa creure aquesta expectativa d'ells/es mateixos/es, limitant-ne el seu propi potencial.

L’efecte Pigmalió és un mecanisme pel qual un resultat s’apropa a les expectatives prèvies perquè inconscientment s’ha modificat la conducta perquè així sigui, tant en positiu com en negatiu. Segons aquest efecte, una persona espera un resultat concret, que depèn en part d’altres persones o factors externs.

La creença que l’obtindrà fa que modifiqui la manera de comportar-se i llavors altera aquests factors externs. De manera que és molt probable que acabi succeint en contra de les possibilitats inicials.

La confiança que els demés tinguin sobre nosaltres, pot donar-nos “ales” per a aconseguir els objectius més difícils. Aquesta és la base de l’efecte Pigmalió, que la psicologia enquadra comun principi d’actuació a partir de les expectatives alienes.

Tot i que semblen obvies aquestes consideracions, són objecte d’estudi per part de pedagogs i estudiosos i s’apliquen a diferents àmbits: a l’educació, als esports, a l’economia... Perquè fer-les explícites, comunicar-les i donar-les a conèixer, pot resultar cabdal per al desenvolupament dels infants i de les persones que amb ells hi conviuen.


Sovint, els verbalitzem allò que els cal millorar, els fem retrets o acostumen a pensar que avancen a poc a poc... Però quantes vegades explicitem allò del que creiem que poden ser capaços? Quantes vegades generem confiança o valorem les seves fortaleses?

Establir lligams d’afecte, de complicitat, d’apropament... És reconèixer allò que els infants fan bé i els pot ajudar a millorar més i a pensar en positiu sobre ells mateixos i en vers a qui els envolta. Des de l’escola, afavorir i incidir en aquests aspectes, tant a nivell individual, com a nivell grupal, enforteix les relacions entre ells i elles i també millora la dinàmica del grup. Tot l’equip de mestres i, específicament, des de la tutoria, cal tenir aquests objectius clars i també traspassar-los a les famílies, per tal que tots plegats siguem capaços d’ajudar-los a créixer tant com sigui possible, des de les seves possibilitats, amb autonomia, confiança i responsabilitat.


La confiança i la responsabilitat compartida dels educadors, de la família i dels adults, propers a ells i elles, ajudarà als infants a resoldre conflictes, a enfrontar-se amb fermesa en els aprenentatges, a enfrontar nous reptes i en definitiva els ajudarà a créixer.

Quina aplicació té l’efecte Pigmalió en els/les fills/es?

Quan tu creus que el teu fill/a pararà taula, endreçarà les joguines, deixarà de dir paraulotes, aixecarà la tapa del lavabo, farà el seu llit i un llarg etc… Cal confiar i creure que segurament, ho acabarà fent. Què et cal a part de creure-hi? Confiar en que ho farà i tenir molta paciència.

Transformacions que es produeixen quan estàs fermament convençut/da que el teu fill/a, per exemple, endreçarà les seves joguines:

-          La teva comunicació verbal amb el teu fill/a canvia (les paraules representen el 7% de la nostra comunicació):
Et comuniques de forma positiva amb ell/a, utilitzes paraules i expressions amb les que li demostres que confies en ell, que confies plenament en que ho farà: “Saps endreçar molt bé”, “sé que ho faràs”, “és divertit i t’ho passaràs molt bé”, “les teves joguines estaran molt contentes”, “endreçar és fàcil”, “t’agrada endreçar”, etc.

-          La teva comunicació no verbal amb el teu fill/a canvia (gestos i postures representen el 55% de la nostra comunicació. To, volum de veu, etc. representen el 33%):
Li comuniques de forma inconscient, amb les teves postures, els teus gestos i amb la teva veu, que saps que endreçarà les joguines. Els/les nens/es són grans observadors de la nostra comunicació no verbal. Els teus gestos i la teva veu li estaran dient que confies plenament en que ho farà, que ho sap fer i que és fàcil. Li estàs reforçant el que li has dit amb les teves paraules i estàs creant una congruència tan gran, que alhora generaràs més influència positiva cap el teu fill/a.

-          Tu estaràs tranquil/la perquè interiorment saps que ho farà, no deixes lloc al dubte.
I és estant tranquil/la com aconseguiràs que et sorgeixin estratègies (cantar una cançó, inventar-te un joc per recollir, etc.) perquè el teu fill/a reculli d’una manera més fàcil.

-          Aconseguiràs evitar pensaments del tipus “és que no me'n surto”, “no sé com fer-ho”, “sóc incapaç”, “de nou es sortirà amb la seva”, “no em fa cas”, “no hi ha res a fer”…
L’efecte Pigmalió també te’l pots aplicar a tu mateix/a. Si creus que podràs aconseguir tot allò que és necessari per tu, podràs.  També el pots aplicar a la teva parella i a qualsevol persona que sigui important per tu. L’efecte Pigmalió realment funciona!




Extret del diari: "Ara Criatures" de Laura Muñoz Benítez, mare, coach i formada en PNL.


"Qui s'atraveix a ensenyar mai ha de deixar d'aprendre"

Cotton Dana, John