dimecres, 14 de novembre del 2012

Learned helplessness o Indefensió apresa

La indefensió apresa és un tecnicisme que es refereix a la condició d'un ésser humà o animal que ha après a comportar-se passivament, sense poder fer res i que no respon malgrat les oportunitats per ajudar-se a si mateix, evitant les circumstàncies desagradables o mitjançant l'obtenció de recompenses positives. 

La teoria d'indefensió apresa es relaciona la percepció d'absència de control sobre el resultat d'una situació. A aquelles persones que han estat ineficaces o menys sensibles per determinar les conseqüències del seu comportament es diuen que han adquirit indefensió apresa.

Aquí us deixo un vídeo d'un "experiment" que realitza una mestra al seu grup d'alumnes o podem veure clarament una situació d'indefensió apresa. 



Al seu llibre ‘Indefensió’ (1975), Marin E.P. Seligman (1942) va estudiar el tema de 
la ‘indefensió apresa’, un dels mecanismes que poden provocar una situació de 
pessimisme crònic en els individus. Molt en resum,  s’anomena ‘indefensió apresa’ 
aquella en què un individu arriba per ell tot sol a la conclusió que ‘no hi ha res a fer’ 
perquè, ‘passi el que passi, tot anirà malament’, ensorrant-se cada cap més. Fart i 
tip que ‘tot surti malament’, l’individu es derrota tot sol, sense necessitat que el 
venci ningú, negant-se fins i tot, a intentar cap canvi a millor quan disposa de les 
condicions per intentar-lo. És una de les causes de la depressió.   

Persones que van fracassar a l’escola poden creure durant la resta de la seva vida 
que no serveixen per estudiar o aprendre. Nens no estimats o tinguts de menys per la seva família poden interioritzar que són uns inútils totals. Criatures tingudes per caps 
d’estopa al pati d’una escola ho patiran per sempre (i quan diuen que ‘no pensen en 
res’, sovint els retorna alguna mala experiència). Gent amb una mala experiència 
laboral malviuen en feines molt per sota de la seva qualificació per por a un nou 
fracàs, etc. 
Aquests individus serien víctimes d’una ‘indefensió apresa’.  
  
Extret de l'article: Martin Seligman, la indefensió apresa i 
l’atribució causal