dimecres, 5 d’octubre del 2016

Necessitats Específiques de Suport Educatiu

Com es classifiquen els alumnes amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu?

Aquells que em llegiu amb certa assiduïtat sabeu l'important que és per a mi la defensa de l'Educació Inclusiva, la defensa de l'educació especial (NESE). L'escola que s'escriu amb majúscules ha de ser una escola en la qual tots tinguin les mateixes oportunitats, en què tots tinguin cabuda, sense excepcions. De la preocupació, l'interès i la sensibilitat cap a aquest tema, neix l'article d'avui.

Voldria deixar clar per endavant que en aquest article em centraré en la part purament descriptiva de la classificació dels alumnes NESE. I és així perquè crec que no sóc l'especialista adequat per desenvolupar cada un dels apartats de què constarà aquesta entrada. També m'agradaria deixar clar que la classificació que redactaré és exclusiva del territori espanyol i s'ha d'entendre que podria haver certes diferències en alguns apartats. Espero que sigueu condescendents en aquest sentit.

NESE: Classificació dels alumnes amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu.

1. Alumnes amb Necessitats Educatives Especials (NEE). Dins d'aquesta primera classificació ens trobem amb la següent tipologia d'alumnes:

Discapacitat psíquica.
Discapacitat Sensorial: auditiva i visual.
Discapacitat motora.
Trastorn generalitzat del desenvolupament.
Trastorn de l'espectre autista.
Trastorn emocional greu.
Trastorn greu de conducta.

2. Alumnes amb Necessitats Educatives d'Aprenentatge (DEA): En aquest segon apartat ens trobem amb la següent casuística:

Trastorn greu del llenguatge oral.
Trastorn greu del llenguatge.
Trastorn per dèficit d'atenció amb o sense hiperactivitat (TDA / H).
Trastorn d'aprenentatge: lectura i escriptura (pàg. E. La dislèxia, afàsia).

3. Alumnes amb Necessitats educatives associades a Altes Capacitats intel·lectuals (AC).

4. Alumnes amb un desfasament curricular de dos o més cursos per condicions greus de salut, o relacionades amb aspectes socials, econòmics, culturals, geogràfics i ètnics (CPHE): Sens dubte en l'actualitat bona part dels alumnes pertanyents al programa d'integració dels centres educatius s'inclouen dins d'aquest apartat.

  • Alumnes pertanyents a minories ètniques i culturals amb un considerable rebuig social.
  • Alumnes tutelats per l'Administració.
  • Alumnes de famílies que per raons econòmiques s'han vist forçades a desplaçar-se a llocs de la geografia espanyola i amb una problemàtica social i familiar.
  • Alumnes d'incorporació tardana en els centres escolars i que presenten un desfasament curricular superior a dos anys com a conseqüència del desconeixement de la llengua que s'imparteix en el seu centre educatiu.
  • Alumnes hospitalitzats per un període de convalescència prolongat o per internament en el domicili familiar. En aquest supòsit els alumnes reben un suport del Servei d'Atenció Educativa Hospitalària (SAED).
  • Alumnes que pateixen malalties cròniques.


5. Alumnes amb Necessitats Educatives relacionades amb la Incorporació Tardana al sistema educatiu espanyol (IT):


  • Alumnes procedents d'altres països.
  • Alumnes que procedeixen d'altres regions (comunitats autònomes) i que desconeixen la llengua cooficial que es parla en aquella comunitat.

Aquesta és la classificació que a dia d'avui podem fer dels alumnes NESE que pertanyen als programes d'integració dels centres educatius de l'estat espanyol. Sóc conscient de la diversitat i la casuística que una classificació com la que he exposat suposa. Per aquest motiu m'agradaria insistir que aquest article no té altra pretensió que ser un punt de partida per a la detecció i correcta classificació d'uns alumnes que per molt diverses raons necessiten del nostre més sincer lliurament i dedicació. Al principi he esmentat que només l'escola que s'escriu amb majúscules serà capaç d'afrontar el repte de la diversitat amb totes les garanties. Però tinc la convicció que aquesta escola també necessita a docents la professió també s'escrigui en majúscules. 
Molts articles d'aquest bloc finalitzen amb el lema d'aquesta bitàcola: Tot es pot aprendre. Tot s'ha d'ensenyar. Doncs bé, deixeu-me que avui faci una excepció i li cedeixi la paraula al pedagog mexicà Yadiar Julián:

"No importa com són els nostres alumnes, l'important és que estan dotats d'un cor i una intel·ligència ... el cor per estimar i la intel·ligència per guiar-se cap al més bell i inconcebible de les coses ..."

Nota: Tal com he dit anteriorment aquest article és un punt de partida. M'agradaria que les persones que llegeixin aquest article i no siguin de l'estat espanyol puguin aportar els seus coneixements que no farà altra cosa que millorar aquest article i, per tant, aquest bloc.



Font: Santiago Moll

(http://justificaturespuesta.com/nese-como-se-clasifican-los-alumnos-con-necesidades-especificas-de-apoyo-educativo/)



dimarts, 4 d’octubre del 2016

Escoles despertes nivell I


Un petit resum en forma d'imatges del que ha estat aquesta primera experiència introductòria en el Mindfulness per educadors, realitzat a l'ICE de la UB, el juliol de 2016. 

















Gràcies companys/es!


Tranquils i atents com una granota... Meditacions guiades per a infants de 5 a 12 anys

1. Tranquil i atent com una granota


2. La granoteta 




3. Atenció a la respiració



4. L'exercici de l'espagueti 



5. El botó de la pausa 




6. Primers auxilis pels sentiments desagradables 



7. Un lloc segur 


8. La fàbrica de les preocupacions 



9. Aixecant la moral 



10. El secret del cor 





8:20 Tranquils i atents com una granota GRANS




4:06 Pausa i sintonitzar



Presentación Mindfulness para Niños y Niñas



Començar de nou

Sovint ens trobem a les aules amb conflictes. El conflicte forma part de la relació i convivència i aquest, podem utilitzar-lo per educar les emocions, la convivència, la comunicació no violenta, les habilitats socials... Entre d'altres molts aspectes. 

Podem establir una rutina a la tutoria que s'anomeni: "Començar de nou", de forma setmanal. Aquesta petita rutina ens ofereix l'oportunitat d'expressar el nostre penediment per alguna acció comesa al llarg de la setmana i reparar-la. 

Tots/es els alumnes seuen en cercle i en el centre d'aquest, podem col·locar-hi un element que ens identifiqui com a grup, pot ser també una espelma o un element decoratiu, algun objecte que ens transmeti pau i serenor (espelma, gerro amb flors, mascota de la classe...). 





Mentre esperem que algú demani el torn de paraula, podem seguir atentament la nostra respiració. 



La rutina consta de tres parts: 
-Reconèixer l'altre
-Expressar el que volem començar de nou
-Expressar ferides i dificultats 

Aquesta pràctica evita que anem acumulant ferides/ressentiments al llarg de la setmana i ajuda a sanejar les relacions entre ells/es, la situació del grup i de l'aula. 



Comencem reconeixent l'altre. Quan hi ha algú que se sent preparat per parlar, pot unir les seves mans, els altres fan el mateix per donar a entendre el seu dret a parlar. També pot aixecar la mà i ser la mestra qui li dona el torn de paraula. 
Després pot aixecar-se i agafar l'element simbòlic del centre de la rotllana. Torna al seu seient. Al parlar, aquest objecte simbolitza la convivència del grup i el benestar de tot l'alumnat. Al parlar, aquesta persona reconeix les qualitats dels altres, no es tracta d'afalagar, sempre es diu la veritat més sincera. Cada persona té els seus punts positius que poden percebre si estem atents/es. Ningú pot interrompre el que parla. Els altres fan la pràctica d'escoltar profunda i atentament. Quan ha acabat, col·loca l'objecte de nou al centre. 




La segona part de la rutina consisteix a expressar el nostre penediment per qualsevol cosa que haguem fet i que pot haver ferit algú. Una sola paraula pot haver estat motiu de desconsideració d'algú altre.  



En la tercera part podem expressar de quina manera ens han ferit els altres, comunicant-ho de forma afectuosa i amb el propòsit de refer aquest malestar, de guarir aquesta ferida. Parlem sincera i honestament, sense pretendre ser destructius. L'escolta atenta dels altres és una part important en aquesta pràctica. No és necessari culpabilitzar ningú ni ofendre. Quan se seu en cercle de grup i tots/es fan la pràctica d'escoltar, les paraules són constructives i respectuoses amb l'altre. 





És molt important escoltar compassivament. Escoltar amb el desig de treure el malestar de l'altre persona, no per jutjar-la o per discutir-hi. Es fa amb tota la nostra atenció. 

Si cal es pot preparar per escrit el que es vol dir o els podem oferir una pauta o guió: 
Què observo?
Què sento?
Què necessito?
Com ho puc fer?

En el cas d'escoltar alguna cosa que no és veritat, continuem escoltant profundament per a que l'altre persona pugui expressar el seu dolor i alliberar la seva tensió interna. Si li contestem o corregim, aquesta pràctica no portaria cap fruit. Per tant, només escoltem. Si necessitem dir a aquesta persona que la impressió que ha rebut no era la correcta, ho podem fer uns dies més tard, en privat i amb serenitat. Després, en la propera sessió del "Començar de nou", pot rectificar l'error comès sense necessitat d'afegir res més. 

Tanquem la rutina amb alguna cançó o donant-nos les mans en cercle i respirant de forma conjunta durant un minut. Algunes vegades es pot finalitzar amb abraçades. D'aquestes dinàmiques se'n desprenen sentiments i emocions positives, d'alegria, pau i serenor, encara que haguem fet només petites passes cap al guariment. 


Ara tenim la certesa que al haver començat, podrem continuar...