Com treballar les intel·ligències múltiples?

Primer de tot per contextualitzar el tema, he extret de la Viquipèdia la definició del model de les intel·ligències múltiples, que diu el següent:

El Model de les intel·ligències múltiples, va ser proposat el 1983 per Howard Gardner, psicòleg i professor nord-americà de la Universitat Harvard, que va donar a conèixer al món els resultats del seu estudi. En aquest ell especificava que totes les persones tenien set tipus d’intel·ligència, que, si bé poden estar relacionats, determinen el comportament, la manera d’aprendre, captar, comprendre, entre altres, el món que els envolta. Era una crítica a la noció de que només existeix una intel·ligència única, que pot ser mesurada amb diferents instruments estàndards de psicometria (tests de Quocient intel·lectual).

Un temps després, el 1997, es va afegir la intel·ligència naturalista de manera que es compta amb vuit intel·ligències. La disciplina que més s'ha beneficiat d'aquesta teoria és l'educació, ja que n'amplia el concepte i reconeix el que ja se sabia intuïtivament, que ser brillant acadèmicament no ho és tot.

Les vuit intel·ligències: 

Intel·ligència musical: cal per aprendre idiomes i permet desenvolupar-se adequadament a cantats, compositors i músics

Intel·ligència lingüística: la que tenen els escriptors, els poetes, els bons redactors. Utilitza ambdós hemisferis

Intel·ligència lògica-matemàtica: utilitzada per resoldre problemes de lògica i matemàtiques. És la intel·ligència que tenen els científics. Es correspon amb el mode de pensament de l'hemisferi lògic i amb el que la cultura occidental ha considerat com l'única intel·ligència

Intel·ligència espacial: consisteix a formar un model mental del món en tres dimensions; és la intel·ligència que tenen els mariners, els pilots, enginyers, cirurgians, escultors, arquitectes, decoradors i dissenyadors

Intel·ligència corporal-cinestèsica: capacitat d'utilitzar el propi cos per realitzar activitats o resoldre problemes. És la intel·ligència dels esportistes, artesans, cirurgians i ballarins

Intel·ligència interpersonal: és la intel·ligència que té a veure amb la capacitat d'entendre altres persones i treballar amb elles; se la sol trobar en polítics, professors, psicòlegs i administradors

Intel·ligència intrapersonal: permet entendre's a un mateix i als altres; se la sol trobar en els bons venedors, polítics, professors o terapeutes

Intel·ligència naturalista: utilitzada quan s'observa i s'estudia la naturalesa, amb el motiu de saber organitzar, classificar i ordenar. És la que demostren els biòlegs o els herbolaris

Defineix la intel·ligència com una capacitat, i per tant, una destresa que es pot desenvolupar. Hi ha una component genètica però les potencialitats es desenvoluparan més o menys, depenent de l'ambient, les experiències viscudes, l'educació, la motivació... 
Així com hi ha molts tipus de problemes també hi ha molts tipus d'intel·ligència. 

Segons aquesta teoria, tots els éssers humans, posseeixen les vuit intel·ligències en major o menor mesura. Totes són igualment importants i necessàries. Un enginyer necessita la intel·ligència espacial ben desenvolupada però també necessita les altres, la lògico-matemàtica per poder realitzar càlculs d'estructures, la intel·ligència interpersonal per poder presentar els seus projectes, la corporal-cinestèsica per poder conduir el cotxe fins a casa, etc.

El problema seria per Gardner, que el sistema escolar vigent no les tracta per igual sinó que prioritza la intel·ligència lògico-matemàtica i la lingüística. A més es qüestiona si una educació així és la més adequada per preparar els alumnes per viure en un món cada cop més complex.

No hi ha dubte que és un concepte molt interessant. Tots som diferents i cadascú de nosaltres posseeix una o vàries habilitats/intel·ligències específiques molt més desenvolupades que no pas les altres i el fet de poder-les potenciar ens permetrà obtenir uns aprenentatges molt més específics i desenvolupats sobre alguns aspectes en concret.

Quan els nens i les nenes comencen a anar a l'escola, probablement ja tenen establertes unes maneres d'aprenentatge més relacionades amb unes intel·ligències que amb altres.
H. Gardner ens diu que els nens i les nenes tenen unes “inclinacions” en unes intel·ligències específiques des de ben petits. Però, és cert, que cada nen i nena té les vuit intel·ligències i les pot desenvolupar totes fins a assolir un bon nivell de competència. Ha definit i validat cadascuna d’aquestes intel·ligències mitjançant proves o diferents procediments. I ens diu que l’ensenyament tradicional es centra sobre tot en ensenyar la intel·ligència lingüística i la matemàtica, però com que la intel·ligència és multidimensional, s’ha d’ampliar el camp amb la finalitat d’incloure les habilitats, hàbits, actituds i estratègies de les altres intel·ligències.

Utilitzant a l'ensenyament aquesta metodologia de les IM podrem destacar els punts forts dels nostres alumnes, ja que aquest ens atenuaran els buits o les mancances; ajudaran als alumnes a aprendre i desenvolupar-se mitjançant les interaccions amb les activitats i amb casos del dia a dia; afavoriran les relacions amb els seus iguals; utilitzaran materials, estratègies i activitats que serveixin per a tots els nostres alumnes; fer més protagonistes als alumnes en el procés d’ensenyament-aprenentatge; fent que provoqui una part més activa en l’avaluació, considerant l’avaluació i l’aprenentatge com un procés unificat, amb la finalitat d’afavorir el desenvolupament de les habilitats del pensament i la seva aplicació al currículum i a la vida real dels nostres alumnes. (Armstrong T.; 200)

COM CAL TREBALLAR-LES A L'AULA DONCS?

LÒGICO-MATEMÀTICA

Sensibilitat als patrons lògics o numèric. Capacitat per a mantenir llargues cadenes de raonament.

Raonant

Calcular, utilitzar el raonament, preguntar, resoldre enigmes lògics, experimentar, etc.

Càlculs mentals, jocs amb números, problemes d’ingeni, resolució de problemes, etc.

Jocs matemàtics, materials manipulables, calculadores, etc.


MUSICAL

Capacita de produir i apreciar ritmes, tons i timbres; valoració de les formes d’expressió musical.

Mitjançant ritmes i melodies

Expressar-se amb ritmes i melodies, cantar, xiular, entonar melodies, portar el ritme amb els peus o les mans, escoltar, etc.

Assistir a concerts, Tocar instruments musicals, cantar acompanyats, escoltar música, etc.

Instruments musicals, cintes de música, CD, gravadores, etc.


CINÈTICO-CORPORAL

Capacitat de controlar els moviments corporals i de manipular objectes amb habilitat.

Mitjançant sensacions somàtiques.

Utilitzar les sensacions corporals, córrer, ballar, saltar, tocar, gesticular, construir, etc.

Jocs de rol, esports i jocs físics, experiències tàctils, manuals, teatre dansa, moviment, exercicis de relaxació, etc.

Equipament esportiu, materials i experiències tàctils, estris per a construir, argila, fang, etc.


LINGÜÍSTICA

Capacitat de processar amb rapidesa missatges lingüístics, ordenar paraules i donar sentit esplèndid als missatges.

En paraules.

Llegir, escriure, explicar històries, els jocs de paraules

Pensar amb paraules, etc.

Jocs de paraules, narració de contes, lectures orals, fer diàlegs escriure diaris, escriure històries, fer debats, etc.

Llibres, màquines d’escriure, ordinadors, gravadores, etc.


VISUAL-ESPACIAL

Capacitat de percebre amb precisió el món visual-espacial i d’introduir canvis en les percepcions inicials.

En imatges.

Pensar en imatges, dibuixar, dissenyar, visualitzar, guixar, etc

Vídeo, activitats artístiques, jocs d’imaginació, pel·lícules, diapositives, il·lustracions, etc.

Materials d’art, gràfics, mapes, càmeres fotogràfiques, biblioteca d’imatges, vídeo, diapositives, etc.


NATURALISTA

Atracció i sensibilitat pel món natural. Capacitat d’identificació del llenguatge natural. Capacitat per a descriure les relacions entre les diferents espècies.

Mitjançant la natura i les formes naturals.

Utilitzar el raonament inductiu-deductiu per a experimentar, manipular, investigar, jugar amb mascotes, la jardineria, criar animals, cuidar plantes, etc.

Experiments i anàlisi d’investigacions, tasques que exigeixin observar, tenir accés a la natura, oportunitats per a relacionar-se amb els animals, etc.



Instruments per a investigar ( lupa, microscopi, binocles, etc)objectes del món natural per a observar i analitzar, etc


INTRAPERSONAL

Capacitat d’autoestima i automotivació. Accés a la pròpia vida interior i capacitat de distingir les emocions; consciència dels punts forts i dèbils propis.

En relació a les seves necessitats, sentiments i objectius.

L’autorreflexió, fixar-se unes fites, meditar, somniar, planificar, etc.

Instrucció individualitzada, aprenentatge metacognitiu, activitats d’autoestima, projectes propis, decisions, etc.

Redacció de diaris i projectes individuals, llocs secrets, soledat, etc.


INTERPERSONAL

Capacitat de percebre i comprendre a les altres persones. Discernir i respondre adequadament als estats d’ànim, els temperaments, les motivacions i els desitjos dels demés.

Transmeten idees a altres persones.

Intercanviar idees amb els altres, dirigir, organitzar, relacionar-se, liderar, manipular, mediar, assistir a festes, etc.

Aprenentatge cooperatiu, tutoria d’iguals, participació en activitats de la comunitat, etc.

Jocs de taula, materials i vestuari pel teatre i la dramatització, jocs en grup, clubs, etc.

Lateralitat creuada, què és?

TIPUS DE DOMINÀNCIA I LATERALITAT

Podem definir la lateralitat com la conseqüència de la distribució de funcions que s'estableix entre els dos hemisferis cerebrals. D'aquesta distribució depèn la utilització preferent d'un costat o l'altre del cos (dret o esquerre) per executar determinades respostes o accions.
La lateralitat és una funció complexa que es deriva de l'organització binària del nostre Sistema Nerviós. De fet, gran part del nostre cos s'articula de manera doble: dos ulls, dues orelles, dos pulmons, dos ronyons, etc ... El nostre cervell igualment disposa de dues estructures hemisfèriques especialitzades i que són les responsables de controlar tot el complex sistema dual, integrant la diferent informació sensorial, orientant en l'espai i el temps i, en definitiva, interpretant eficientment el món que ens envolta.
Tanmateix, els hemisferis presenten lateralització cortical, és a dir, especialització en certes funcions cognitives.
Tradicionalment s'ha associat l'hemisferi esquerre amb la zona que processa de forma verbal, lògica, seqüencial. Per la seva banda l'hemisferi dret és més intuïtiu, menys racional, global, creatiu, més capaç amb les relacions espacials i el processament simultani de la informació.
L'associació lateralitat-lateralització hemisfèrica segueix sent molt controvertida ja que, si bé, la sensibilitat corporal i la motricitat de les parts dreta i esquerra del cos estan directament relacionades amb l'hemisferi contralateral (l'esquerre controla la part dreta del cos i el dret la part esquerra corporal), no passa el mateix amb la visió i l'audició on cada receptor envia informació simultània a tots dos hemisferis. A més cal comptar amb el cos callós que serveix de via de connexió interhemisfèrica i, per tant, facilita la comunicació entre tots dos.
Sigui com sigui, no hi ha dubte que una lateralitat ben establerta, entesa com la disposició en un mateix costat (dret o esquerra) dels òrgans de ús preferent o dominant (ull, orella, mà i peu), és un factor facilitador dels diferents aprenentatges (a partir dels 4-5 anys), sent un factor de risc en cas contrari.

EL SEU DESENVOLUPAMENT

Normalment es diferencien quatre tipus de preferència o dominància:
Dominància Manual: Preferència o major facilitat per utilitzar una de les mans (dreta o esquerra) per executar accions com agafar objectes o escriure.
Dominància Podal: Ens indica el peu dominant per efectuar accions com xutar una pilota, mantenir-se en peu amb només una cama, etc ...
Dominància Ocular: Tot i que els dos ulls són necessaris per configurar una imatge correcta, n'hi ha un que es prefereix per mirar per un telescopi o apuntar amb una carrabina, es tracta de l'ull dominant.
Dominància Auditiva: Es refereix a la preferència o tendència a escoltar més per una orella que de l'altra, per exemple, en agafar un auricular, un telèfon mòbil.
Parlem de lateralitat homogènia quan mà, peu, ull i oïda ofereixen una dominància en el mateix costat ja sigui en el costat dret (dretà) o esquerre (esquerrà).
Estem davant d'una lateralitat creuada quan hi ha una lateralitat diferent de la manual per a peus, ulls o orelles (per exemple mà dreta dominant amb domini de l'ull esquerre). En aquests casos també es parla de "asimetria funcional".
La lateralitat creuada mà-ull, ha estat una de les més estudiades i sovint és sinònim de problemes en l'aprenentatge, en especial en els processos de lectura i escriptura.
De vegades s'utilitza el concepte de lateralitat contrariada per expressar que el nen ha invertit en algun o alguns membres la seva tendència natural (per exemple, nen esquerrà que se li ha forçat a aprendre a escriure amb la dreta).
Hi ha també altres possibilitats com la denominada lateralitat mixta que s'utilitza per a designar a aquells individus que presenten heterogeneïtat en funció de l'activitat (p.e. algunes activitats es realitzen amb una mà i altres amb la contrària). També pot donar-se l’ambidextrisme, terme utilitzat per assenyalar a aquells subjectes que són igualment hàbils amb qualsevol de les dues parts del cos (dreta-esquerra) per fer algunes activitats. 

Fins als 4 o 5 anys no té massa importància conèixer on hi ha la dreta i l'esquerra. El nen va desenvolupant-se segons el seu curs evolutiu i encara resulta innecessari el coneixement de l'espai codificat segons les coordenades dreta-esquerra. L'espai el nen el percep directament.
Les coses comencen a canviar quan s'inicia l'aprenentatge formal i en concret el de l'escriptura i la lectura. Ara el nen es trobarà amb uns símbols (lletres i números) en les que les coordenades espacials i temporals li marcaran el seu significat. El control, per tant, d'aquestes coordenades suposa un pas previ fonamental per a la comprensió dels mateixos.

QUÈ DETERMINA LA LATERALITAT?

Els factors que intervenen en una bona organització lateral són molts. A continuació es descriuen els més importants:
1)La informació genètica.
2)La influència de l'entorn (medi cultural, costums ...).
3)L'educació i aprenentatge rebut.
En la construcció de la lateralitat, sempre que no hi hagi factors patològics, s'ha constatat un predomini d'un cert determinisme genètic. Així alguns estudis apunta que la possibilitat de tenir un fill esquerrà sent ambdós progenitors dretans és d'un 9,5% augmentant aquesta xifra al 26% si tots dos pares són esquerrans.
També està provada la influència de factors ambientals o socials. En aquest sentit s'apunta que els nens ja des de molt petits solen rebre els objectes dirigits a la mà dreta per part dels adults. A més, molts d'aquests objectes estan fets per ser manipulats per dretans.
Una de les activitats on més es reflecteix la influència social és en l'escriptura manuscrita. En les societats més conservadores, en les quals es prohibeix l'escriptura amb la mà esquerra, el percentatge d'esquerrans pot situar al voltant del 4 o 5%.

5 - PERCENTATGE D'ESQUERRANS EN POBLACIÓ ADULTA *

	Mans	Escriptura	Peus	Vista	Oïda
HOMES	10,03	9,92	20,45	28,87	40,89
DONES	7,96	9,18	13,83	29,17	29,67

* Segons estudi de Saudino i Mc. Manus.
Els resultats d'aquest estudi apunten a una prevalença d'esquerrans manuals del 9-10% aproximadament i no és sempre coincident amb la mà que s'escriu. A la vista i l'oïda el percentatge augmenta considerablement. Una de les conclusions a extreure és que la població adulta normal presenta freqüentment una lateralitat creuada entre diferents parts del cos.

LATERALITAT I APRENENTATGE

Els nens que presenten una lateralitat homogènia (mà, peu, ull, orella dominants en el mateix costat), tradicionalment s'ha cregut que tenen una millor disponibilitat per l'aprenentatge al poder integrar de forma més eficaç la diversa informació sensorial. Això pot ser cert en molts casos però no en tots. No pot establir-se de manera concloent una relació efecte-causa entre la presència d'una lateralitat no homogènia i la de trastorns de l'aprenentatge. No obstant això, s'ha d'avaluar la lateralitat com un factor de risc afegit a altres factors.
Diferents estudis efectuats comparant el percentatge de dislèxics de la població general amb el percentatge en grups d'esquerrans manuals, d'individus amb lateralitat creuada o d'esquerrans de la mirada, evidencien un major percentatge en aquests grups que en població normal.
Es a dir, sovint els dislèxics pertanyen al grup d'esquerrans manuals o amb lateralitat creuada o no homogènia
És a partir de l'educació primària quan el nen amb una lateralitat mal establerta pot presentar dificultats específiques en l'aprenentatge. A continuació es mostra un resum dels símptomes en els diferents àmbits.

SÍMPTOMES LATERALITAT CONTRARIADA A PRIMÀRIA

Errors en els processos:	Errors en la pràctica escolar:	Símptomes psicològics:
Dificultat en l'automatització de la lectura, l'escriptura o el càlcul.	Llegeix molt lent i amb pauses. Es perd sovint. Falta de ritme.	Dificultat d'Atenció. Es distreu amb facilitat. Hiperactivitat.
Problemes per organitzar adequadament l'espai i el temps. Dificultats en l'ordenació de la informació codificada.	Confusions dreta-esquerra que li dificulten la comprensió de la desena, centena. Confusió entre la suma i la resta o la mutiplicación i la divisió. També de síl·labes directes i inverses.	Desmotivació. Escàs o nul interès en algunes activitats.
Malaptesa psicomotriu. Confusió per situar-se a dreta o esquerra a partir de l'eix mig corporal.	Millor nivell de comprensió de les explicacions verbals que de les tasques escrites. Preferència pel càlcul mental que l'escrit. Major facilitat per donar explicacions verbals que per realitzar treballs escrits.	Segons el perfil del nen pot manifestar inhibició, irritabilitat, desesperança, reaccions desmesurades, etc ..
Lent de reacció. Escàs de reflexos immediats davant certes activitats manuals.	Pot presentar dislèxia, disgrafia,discalcúlia. També dislàlies o a expressar el contrari del que pensa.	Baixa autoestima
Inversions en l'ordenament gràfic i lector	Escriu lletres i números en forma invertida, com reflectides en un mirall (veure exemple més avall)	Incapacitat per a concentrar-se en una única tasca durant un espai de temps determinat.

La inversió de números i lletres és un dels símptomes més evidents de la possibilitat d'una lateralitat creuada o contrariada. La sèrie de nombres que es presenta a continuació correspon a un nen de 7 anys amb diagnòstic de TDAH. Es poden observar les inversions dels números 4 i 9 i la inconsistència del 5. També hi ha un mal control de l'espai en presentar la sèrie una línia descendent.

Comorbiditat: La lateralitat creuada o contrariada es presenta molt sovint en nens diagnosticats de TDAH, trastorns específics de l'aprenentatge (TEA) i fins i tot en el Discapacitat intel·lectual, per la qual cosa hi ha una gran comorbiditat entre ells. No obstant, no ha pogut establir-se cap relació causa-efecte sòlida i s'especula amb la possibilitat que les mateixes alteracions neurològiques que estan a la base d'aquests trastorns clínics siguin els causants dels problemes de lateralització.

DETECTAR I AVALUAR LA LATERALItAT

La lateralitat sol avaluar-se a partir dels 5 / 6 anys i coincidint amb els primers aprenentatges que necessiten de codis escrits. Hem de tenir en compte que a aquestes edats la lateralitat probablement encara està en construcció i és normal trobar dades contradictòries. La fi de l'avaluació ha de ser intentar desxifrar la lateralitat natural del nen per corregir a temps si es detecten encreuaments.
El problema no és ser dretà o esquerrà sinó que les diferents dominàncies estiguin organitzades en el mateix costat, especialment pel que fa a la mà, ull i peu.
Aconsellem per a una avaluació correcta l'ús de proves específiques com el Test de Dominància Lateral de Harris.
A tall d'una primera aproximació s'exposen algunes de les proves comunes per a la valoració de la dominància lateral en les seves diferents modalitats:

Dominància manual: 
-Demanar al nen que agafi un llapis de la taula i que escrigui una sèrie de números (per exemple del 1 al 10). S'observa la mà amb què agafa el llapis i escriu. En condicions normals, aquesta serà la mà dominant. Cal també demanar-li que agafi diferents objectes (pinta, raspall de dents ...) i comprovar si segueix utilitzant la mateixa mà o no.
-Podem després demanar que tracti d'escriure la mateixa sèrie de números però amb l'altra mà. Un nen dretà ben organitzat hauria de presentar gran dificultat per efectuar els números amb la mà esquerra presentant inversions freqüents.
-Altres proves de verificació: destapar una ampolla, enganxar etiquetes, utilitzar eines, tallar amb tisores, encaix de puzzles ...

Dominància ocular: 
-Una de les proves clàssiques és la del paper perforat. Es pot utilitzar qualsevol material que pugui manejar el nen i que tingui un petit forat central. Se li demana que en posició de peu sostingui amb els braços estirats el paper perforat. A aquesta distància se li diu que tracti de mirar a través del forat algun punt situat darrere (pot ser el propi avaluador). La següent instrucció és que vagi acostant a poc a poc el paper a la cara fins a tocar la mateixa. Això ha de fer-ho sense deixar de mirar pel forat enfocant al punt fixat. Una vegada que el paper arriba a la cara el nen ha situat el forat davant de l'ull dominant.
-Pot també avaluar la dominància ocular amb calidoscopis o tubs demanant al nen que miri a través d'ells. L'ull en el qual se situa l'objecte és el dominant.

Dominància de peu: 
Les proves clàssiques comprenen un ampli repertori com xutar una pilota o mantenir-se durant un temps a peu coix sense moure's. En ambdós casos la cama amb què es xuta o la que sosté el cos sol ser la dominant.

Dominància auditiva: 
És, sens dubte, a la que menys atenció s'ha prestat i, al seu torn, la que pot presentar gran variabilitat segons la tasca a efectuar.
Les proves més senzilles consisteixen en lliurar algun objecte amb soroll tènue (auricular, rellotge o un altre) i demanar-li que escolti atentament. L'orella cap a la que dirigeix l'objecte és la dominant.

INTERVENCIÓ

TREBALLAR LA INTEGRACIÓ SENSORIAL
Segueix sent molt controvertida la idoneïtat de la intervenció sobre la lateralitat a efectes de corregir certes irregularitats. Hi ha autors que defensen la intervenció primerenca per evitar els possibles efectes posteriors sobre l'aprenentatge i altres, per la seva banda, minimitzen les conseqüències i defensen el desenvolupament natural del procés limitant la intervenció a potenciar en el nen les dominàncies establertes.
Cada nen és un cas diferent amb les seves pròpies peculiaritats i no podem generalitzar pel que fa a la necessitat d'intervenir.
En tot cas, el pas previ per a qualsevol intervenció requereix d'una correcta avaluació psicomotriu, d'estudiar la història evolutiva del nen, el coneixement de l'existència de possibles trastorns orgànics o seqüeles d'accidents i també dels resultats de l'examen oftalmològic.
La mala lateralitat pot manifestar-se de diferents formes i la més corrent la que sol denominar-se com encreuament lateral simple en el qual el nen utilitza habitualment el seu ull dominant i escriu amb la mà subdominant, és a dir, és el cas de nens dretans de peu i mà però amb dominància a l'ull esquerre o a la inversa.
En aquests casos s'aconsella que, si es decideix la correcció de la lateralitat, actuar sobre el canvi de la dominància de la mà abans que amb la de l'ull. Això es justifica atès que és menys complicat i actuem a favor de la tendència neuro-biològica del nen.

No s'ha d'oblidar que la tendència lateral indueix una distribució de funcions entre els dos hemisferis i, per tant, aplicar un programa en contra del disseny neurobiològic suposa complicar bastant la xarxa de connexions interhemisfèriques. Per contra, aplicar un programa a favor d'aquesta tendència simplifica el procés i optimitza els resultats.
En el cas d'aplicar un canvi de dominància visual s'ha de comptar amb les directrius d'un especialista en optometria que dirigeixi el tractament.
Normalment el tractament consisteix en un programa d'entrenament visual que implica l'obturació de l'ull que ha de cedir la dominància o el treball amb filtre vermell. Les diferents activitats que ha de realitzar el nen han de ser determinades per l'optometrista.

A banda de les mesures abans esmentades per casos que potser ho precisen, cal dir que podem treballar la lateralitat i, en general, els processos d’integració sensorial (coordinació viso-motriu, processos de seriació o seqüenciació, etc.) mitjançant diferents tipus de material. En primer lloc, els exercicis en paper i llapis del tipus laberints, mandales, dibuixos incomplets, sopes de lletres, etc. Resulten molt adients per ajudar als nens a millorar tots aquests aspectes.

Com aprèn el nostre cervell?

Què és la lateralitat creuada?

 Predominança lateral o lateralitat vol dir ocupació preferencial o domini d'un costat del cos sobre un altre. 

Es tendeix a ser dretà o esquerrà, a servir-se més de l'ull dret o l'ull esquerre, del peu dret o del peu esquerre. 
Encara que hi ha una tendència general a presentar amb regularitat una predominança destra o esquerrana, hi ha nombrosos tipus de combinacions de lateralitat.

La lateralitat és una funció complexa que es deriva de l'organització binària del nostre sistema nerviós. El nostre cervell, igual que altres òrgans, disposa de dues estructures hemisfèriques especialitzades, les quals són responsables de controlar tot el complex sistema dual, integrant la informació sensorial, orientant en l'espai i el temps i, en definitiva, interpretant eficientment el món que ens envolta.

Al seu torn, els hemisferis presenten lateralització cortical, és a dir, estan especialitzats en certes funcions cognitives. 

Des Broca (1865) s'admet que en l'ésser humà, en general, predomina l'hemisferi esquerre, el que, tenint en compte l'entrecreuament dels dos feixos piramidals, explica el predomini general del costat dret i, en particular, de la mà dreta. Sembla clar que a l'hemisferi dret governa el pensament concret i imaginatiu, mentre que en l'esquerre el pensament lògic i abstracte. A més, l'hemisferi esquerre està especialitzat en el processament lingüístic, així com en el processament analític, lògic i seqüencial o serial de la informació i l'hemisferi dret està més relacionat amb activitats de tipus espacial, com la percepció de la profunditat i de la forma.
 

L'associació lateralitat-lateralització hemisfèrica segueix sent molt controvertida a causa que, si bé, la sensibilitat corporal i la motricitat de les parts dreta i esquerra del cos estan directament relacionades amb l'hemisferi contralateral. A més cal comptar amb el cos callós que serveix de via de connexió interhemisfèrica i, per tant, facilita la comunicació entre tots dos.
Sigui com sigui, no hi ha dubte que una lateralitat ben establerta és un factor facilitador dels diferents aprenentatges, sent un factor de risc en cas contrari.

Trastorns associats
Molts són els autors que relacionen els problemes d'aprenentatge d'un nen amb la seva lateralitat, atribuint a la lateralitat contrariada, creuada o no definida els problemes en l'adquisició d'habilitats.

Problemes de lectura
Quan un professional es troba davant d'un nen amb dificultats en l'aprenentatge de la lectura, sent un nen normalment intel·ligent; pot atribuir aquest retard, entre altres coses, a dificultats en la discriminació entre dreta i esquerra, al retard de la maduració nerviosa i a les alteracions de la lateralitat (creuada, ambidestra o esquerrana contrariada).
Un estudi recent elaborat per Moyolas i col·laboradors (2007) van trobar que els nens amb lateralitat homogènia destra van obtenir millors valoracions en tots els ítems d'aprenentatge que els nens amb lateralitat homogènia esquerrana, els croats i els no confirmats. Així mateix, els nens que discriminaven entre dreta i esquerra i s'orientaven en l'espai van obtenir millors resultats respecte als que no ho feien.

Disgrafia i disortografia
També es relacionen certes dificultats d'aprenentatge, com la disgrafia i la disortografia, amb una mala adquisició de l'esquema corporal. Autors com Piaget (1984) o Le Boulch (1987) afirmen que les alteracions de la psicomotricitat, l'esquema corporal i de l'estructuració espacial, així com la dificultat de distingir entre dreta i esquerra, poden provocar aquestes dificultats.

Dislèxia
Són molts els autors que han tractat d'aclarir la relació existent entre la lateralitat creuada i la presència de dificultats en l'aprenentatge com ara la dislèxia.
Orton, el 1937, va desenvolupar la hipòtesi que la dislèxia està lligada a una mala instal·lació del predomini lateral. En aquesta línia, són diversos els autors que afirmen que en molts casos de dislèxia es constata una dominància creuada de mà i ull [6].
De forma més recent, altres autors donen suport a aquesta hipòtesi parlant d'alteracions en l'organització neurològica dels dislèxics, atès que s'observen asimetries cerebrals significatives en aquests nens.

TDAH
Alguns autors assenyalen l'estreta relació existent entre la lateralitat creuada i la presència de TDAH [8]. No obstant això, en l'actualitat les dades no són del tot concloents, ja que fins al moment, els resultats no mostren una relació significativa entre les dues variables.
En aquesta línia, un estudi dut a terme per Poeta i Rosa-Neton (2007), l'objectiu principal va ser analitzar la relació existent entre determinades dificultats motores i l'aparició del trastorn, va descartar la lateralitat creuada com una variable estretament lligada al TDAH, ja que no van trobar diferències significatives entre presentar una lateralitat homogènia o creuada, d'acord amb altres estudis realitzats. Això no obstant, coincideixen a assenyalar aquesta variable com un possible factor de risc.

Tractament

Existeixen gran varietat de tractaments. Un exemple d'això, serien les reeducacions de lateralitat creuada. La fi última és intentar millorar un suposat defecte en la lateralització, millorant la connexió entre els hemisferis cerebrals a través d'exercicis que reforcen el cos callós, com la kinesiologia educativa. 

Conclusions
No tots els estudis conclouen que hi ha una relació directa entre la lateralitat creuada i certes dificultats en l'aprenentatge, hi ha autors, fins i tot, que afirmen tenir aquesta lateralitat creuada pot produir un talent especial i, per tant, són persones més idònies en professions que la requereixin.
Per tot això, es fa palesa la necessitat de realitzar més investigacions per tal d'aclarir la relació existent entre aquesta variable i l'aparició d'altres trastorns.



Referèncias bibliogràfiques 

• Manga, D., & Campos, F. R. (1986). La aproximación neuropsicológica a la dislexia evolutiva: lateralización hemisférica e implicaciones educativas. Infancia y Aprendizaje: Journal for the Study of Education and Development, (34), 57-75.
• Márquez, S. (1998). Análisis de la lateralidad y la eficiencia manual en un grupo de niños de 5 a 10 años. European Journal of Human Movement, (4), 131-139.
• Medina, A. R. (1984). La especialización funcional hemisférica y la lectura. Una revisión teórica. Anales de Psicología/Annals of Psychology, 1, 181-206.
• Pi, M. C. M., Aparicio, A. V., & Masia, J. R. (2010). Relación entre la lateralidad y los aprendizajes escolares/Relation between Laterality and School Learning. Apunts. Educació Física i Esports, (101), 32.
• Reid, H. M., & Norvilitis, J. M. (2000). Evidence for anomalous lateralization across domain in ADHD children as well as adults identified with the Wender Utah rating scale. Journal of Psychiatric Research, 34(4), 311-316.
• Valhondo, A. M. (1994). Psicología de la educación psicomotriz. Universidad de Oviedo.