Què és la lateralitat creuada?

 Predominança lateral o lateralitat vol dir ocupació preferencial o domini d'un costat del cos sobre un altre. 

Es tendeix a ser dretà o esquerrà, a servir-se més de l'ull dret o l'ull esquerre, del peu dret o del peu esquerre. 
Encara que hi ha una tendència general a presentar amb regularitat una predominança destra o esquerrana, hi ha nombrosos tipus de combinacions de lateralitat.

La lateralitat és una funció complexa que es deriva de l'organització binària del nostre sistema nerviós. El nostre cervell, igual que altres òrgans, disposa de dues estructures hemisfèriques especialitzades, les quals són responsables de controlar tot el complex sistema dual, integrant la informació sensorial, orientant en l'espai i el temps i, en definitiva, interpretant eficientment el món que ens envolta.

Al seu torn, els hemisferis presenten lateralització cortical, és a dir, estan especialitzats en certes funcions cognitives. 

Des Broca (1865) s'admet que en l'ésser humà, en general, predomina l'hemisferi esquerre, el que, tenint en compte l'entrecreuament dels dos feixos piramidals, explica el predomini general del costat dret i, en particular, de la mà dreta. Sembla clar que a l'hemisferi dret governa el pensament concret i imaginatiu, mentre que en l'esquerre el pensament lògic i abstracte. A més, l'hemisferi esquerre està especialitzat en el processament lingüístic, així com en el processament analític, lògic i seqüencial o serial de la informació i l'hemisferi dret està més relacionat amb activitats de tipus espacial, com la percepció de la profunditat i de la forma.
 

L'associació lateralitat-lateralització hemisfèrica segueix sent molt controvertida a causa que, si bé, la sensibilitat corporal i la motricitat de les parts dreta i esquerra del cos estan directament relacionades amb l'hemisferi contralateral. A més cal comptar amb el cos callós que serveix de via de connexió interhemisfèrica i, per tant, facilita la comunicació entre tots dos.
Sigui com sigui, no hi ha dubte que una lateralitat ben establerta és un factor facilitador dels diferents aprenentatges, sent un factor de risc en cas contrari.

Trastorns associats
Molts són els autors que relacionen els problemes d'aprenentatge d'un nen amb la seva lateralitat, atribuint a la lateralitat contrariada, creuada o no definida els problemes en l'adquisició d'habilitats.

Problemes de lectura
Quan un professional es troba davant d'un nen amb dificultats en l'aprenentatge de la lectura, sent un nen normalment intel·ligent; pot atribuir aquest retard, entre altres coses, a dificultats en la discriminació entre dreta i esquerra, al retard de la maduració nerviosa i a les alteracions de la lateralitat (creuada, ambidestra o esquerrana contrariada).
Un estudi recent elaborat per Moyolas i col·laboradors (2007) van trobar que els nens amb lateralitat homogènia destra van obtenir millors valoracions en tots els ítems d'aprenentatge que els nens amb lateralitat homogènia esquerrana, els croats i els no confirmats. Així mateix, els nens que discriminaven entre dreta i esquerra i s'orientaven en l'espai van obtenir millors resultats respecte als que no ho feien.

Disgrafia i disortografia
També es relacionen certes dificultats d'aprenentatge, com la disgrafia i la disortografia, amb una mala adquisició de l'esquema corporal. Autors com Piaget (1984) o Le Boulch (1987) afirmen que les alteracions de la psicomotricitat, l'esquema corporal i de l'estructuració espacial, així com la dificultat de distingir entre dreta i esquerra, poden provocar aquestes dificultats.

Dislèxia
Són molts els autors que han tractat d'aclarir la relació existent entre la lateralitat creuada i la presència de dificultats en l'aprenentatge com ara la dislèxia.
Orton, el 1937, va desenvolupar la hipòtesi que la dislèxia està lligada a una mala instal·lació del predomini lateral. En aquesta línia, són diversos els autors que afirmen que en molts casos de dislèxia es constata una dominància creuada de mà i ull [6].
De forma més recent, altres autors donen suport a aquesta hipòtesi parlant d'alteracions en l'organització neurològica dels dislèxics, atès que s'observen asimetries cerebrals significatives en aquests nens.

TDAH
Alguns autors assenyalen l'estreta relació existent entre la lateralitat creuada i la presència de TDAH [8]. No obstant això, en l'actualitat les dades no són del tot concloents, ja que fins al moment, els resultats no mostren una relació significativa entre les dues variables.
En aquesta línia, un estudi dut a terme per Poeta i Rosa-Neton (2007), l'objectiu principal va ser analitzar la relació existent entre determinades dificultats motores i l'aparició del trastorn, va descartar la lateralitat creuada com una variable estretament lligada al TDAH, ja que no van trobar diferències significatives entre presentar una lateralitat homogènia o creuada, d'acord amb altres estudis realitzats. Això no obstant, coincideixen a assenyalar aquesta variable com un possible factor de risc.

Tractament

Existeixen gran varietat de tractaments. Un exemple d'això, serien les reeducacions de lateralitat creuada. La fi última és intentar millorar un suposat defecte en la lateralització, millorant la connexió entre els hemisferis cerebrals a través d'exercicis que reforcen el cos callós, com la kinesiologia educativa. 

Conclusions
No tots els estudis conclouen que hi ha una relació directa entre la lateralitat creuada i certes dificultats en l'aprenentatge, hi ha autors, fins i tot, que afirmen tenir aquesta lateralitat creuada pot produir un talent especial i, per tant, són persones més idònies en professions que la requereixin.
Per tot això, es fa palesa la necessitat de realitzar més investigacions per tal d'aclarir la relació existent entre aquesta variable i l'aparició d'altres trastorns.



Referèncias bibliogràfiques 

• Manga, D., & Campos, F. R. (1986). La aproximación neuropsicológica a la dislexia evolutiva: lateralización hemisférica e implicaciones educativas. Infancia y Aprendizaje: Journal for the Study of Education and Development, (34), 57-75.
• Márquez, S. (1998). Análisis de la lateralidad y la eficiencia manual en un grupo de niños de 5 a 10 años. European Journal of Human Movement, (4), 131-139.
• Medina, A. R. (1984). La especialización funcional hemisférica y la lectura. Una revisión teórica. Anales de Psicología/Annals of Psychology, 1, 181-206.
• Pi, M. C. M., Aparicio, A. V., & Masia, J. R. (2010). Relación entre la lateralidad y los aprendizajes escolares/Relation between Laterality and School Learning. Apunts. Educació Física i Esports, (101), 32.
• Reid, H. M., & Norvilitis, J. M. (2000). Evidence for anomalous lateralization across domain in ADHD children as well as adults identified with the Wender Utah rating scale. Journal of Psychiatric Research, 34(4), 311-316.
• Valhondo, A. M. (1994). Psicología de la educación psicomotriz. Universidad de Oviedo.