CONFIANÇA I PACIÈNCIA

LA FALGUERA I EL BAMBÚ

Un dia vaig decidir donar-me per vençut… 

Vaig renunciar als meus estudis, al meu esforç, al meu treball, a la meva vida ...

Un dia vaig anar al bosc per parlar amb un ancià que deien era molt savi i li vaig preguntar al respecte... 

-Mira al teu al voltant, em va respondre, veus la falguera i el bambú?
-Sí, vaig respondre.
-Quan vaig sembrar les llavors de la falguera i el bambú, les vaig cuidar molt bé. La falguera ràpidament va créixer. El seu verd brillant cobria el sòl. Però gens va sortir de la llavor de bambú. No obstant això no vaig renunciar al bambú.

-En el segon any la falguera va créixer més brillant i abundant i novament, gens va créixer de la llavor de bambú. Però no vaig renunciar al bambú.

-En el tercer any, encara gens va brollar de la llavor de bambú. Però no vaig renunciar al bambú.

-En el quart any, novament, gens va sortir de la llavor de bambú. Però no vaig renunciar al bambú.

-En el cinquè any un petit brot de bambú va treure el cap a la terra. En comparació de la falguera era aparentment molt petit i insignificant.

-El sisè any, el bambú va créixer més de 20 metres d’altura. S’havia passat cinc anys tirant arrels que ho sostinguessin. Aquelles arrels ho van fer forta i li van donar el que necessitava per sobreviure.

-Sabies que tot aquest temps que has estat lluitant, realment has estat tirant arrels? Li va dir l’ancià i va continuar…

-El bambú té un propòsit diferent al de la falguera, no obstant això, tots dos són necessaris i fan del bosc un lloc bell.

-Mai et penedeixis d’un dia en la teva vida. Els bon dia et donen felicitat. Els mals dies et donen experiència. Tots dos són essencials per a la vida, li va dir l’ancià i va continuar…

-La felicitat et manté dolça. Els intents et mantenen fort. Les penes et mantenen humà. Les caigudes et mantenen humil. L’èxit et manté brillant…

Si no aconsegueixes el que anheles, no desesperis… Potser només estiguis tirant arrels…

Anònim