Pigmalió, antic rei de
Xipre i escultor, va crear una bella escultura que va anomenar Galatea i se’n
va enamorar bojament. Pigmalió desitjava amb totes les seves forces que Galatea
tingués vida i pogués ser la seva dona. Els déus el van escoltar, van complir
els seus desitjos i van poder ser feliços junts. Així, va sorgir l’efecte
Pigmalió.
Quina llegenda més maca, oi?
El resum del significat de l’efecte
Pigmalió és que si tu creus en que algú arribarà a comportar-se d’una manera
concreta o farà alguna cosa concreta, l’estaràs influenciant i ajudant perquè
ho aconsegueixi.
Mirar els infants i pensar que poden ser capaços, que poden
fer-ho, que poden tenir autonomia, que poden ser responsables, que són éssers
individuals i propis... Fa créixer i ampliar les nostres expectatives sempre en
positiu cap a ells.
Pensar i dir: "Tu pots fer-ho, endavant!" els ajuda a
creure-ho, perquè implícitament hi ha tota la nostra confiança dipositada en
ells i elles. Pensar i dir: "Ets un desastre, no podràs
aconseguir-ho..." també els fa creure aquesta expectativa d'ells/es
mateixos/es, limitant-ne el seu propi potencial.
L’efecte Pigmalió és un mecanisme pel qual un resultat s’apropa
a les expectatives prèvies perquè inconscientment s’ha modificat la conducta
perquè així sigui, tant en positiu com en negatiu. Segons aquest efecte, una
persona espera un resultat concret, que depèn en part d’altres persones o
factors externs.
La creença que
l’obtindrà fa que modifiqui la manera de comportar-se i llavors altera aquests
factors externs. De manera que és molt probable que acabi succeint en contra de
les possibilitats inicials.
La confiança que els demés tinguin sobre nosaltres, pot
donar-nos “ales” per a aconseguir els objectius més difícils. Aquesta és la
base de l’efecte Pigmalió, que la psicologia enquadra comun principi d’actuació
a partir de les expectatives alienes.
Tot i que semblen obvies
aquestes consideracions, són objecte d’estudi per part de pedagogs i estudiosos
i s’apliquen a diferents àmbits: a l’educació, als esports, a l’economia...
Perquè fer-les explícites, comunicar-les i donar-les a conèixer, pot resultar
cabdal per al desenvolupament dels infants i de les persones que amb ells hi
conviuen.
Sovint, els verbalitzem allò que els cal millorar, els fem
retrets o acostumen a pensar que avancen a poc a poc... Però quantes vegades
explicitem allò del que creiem que poden ser capaços? Quantes vegades generem
confiança o valorem les seves fortaleses?
Establir lligams d’afecte, de complicitat,
d’apropament... És reconèixer allò que els infants fan bé i els pot ajudar a
millorar més i a pensar en positiu sobre ells mateixos i en vers a qui els
envolta. Des de l’escola, afavorir i incidir en aquests aspectes, tant a nivell
individual, com a nivell grupal, enforteix les relacions entre ells i elles i
també millora la dinàmica del grup. Tot l’equip de mestres i, específicament,
des de la tutoria, cal tenir aquests objectius clars i també traspassar-los a
les famílies, per tal que tots plegats siguem capaços d’ajudar-los a créixer
tant com sigui possible, des de les seves possibilitats, amb autonomia,
confiança i responsabilitat.
La confiança i la
responsabilitat compartida dels educadors, de la família i dels adults, propers
a ells i elles, ajudarà als infants a resoldre conflictes, a enfrontar-se amb
fermesa en els aprenentatges, a enfrontar nous reptes i en definitiva els
ajudarà a créixer.
Quina aplicació té l’efecte
Pigmalió en els/les fills/es?
Quan tu creus que el teu fill/a pararà taula, endreçarà les
joguines, deixarà de dir paraulotes, aixecarà la tapa del lavabo, farà el seu
llit i un llarg etc… Cal confiar i creure que segurament, ho acabarà fent. Què
et cal a part de creure-hi? Confiar en que ho farà i tenir molta paciència.
Transformacions que es produeixen quan estàs fermament
convençut/da que el teu fill/a, per exemple, endreçarà les seves joguines:
- La teva
comunicació verbal amb el teu fill/a canvia (les paraules representen el 7% de
la nostra comunicació):
Et comuniques de forma positiva amb ell/a,
utilitzes paraules i expressions amb les que li demostres que confies en ell,
que confies plenament en que ho farà: “Saps endreçar molt bé”, “sé que ho
faràs”, “és divertit i t’ho passaràs molt bé”, “les teves joguines estaran molt
contentes”, “endreçar és fàcil”, “t’agrada endreçar”, etc.
- La teva
comunicació no verbal amb el teu fill/a canvia (gestos i postures representen
el 55% de la nostra comunicació. To, volum de veu, etc. representen el 33%):
Li comuniques de forma inconscient, amb les
teves postures, els teus gestos i amb la teva veu, que saps que endreçarà les
joguines. Els/les nens/es són grans observadors de la nostra comunicació no
verbal. Els teus gestos i la teva veu li estaran dient que confies plenament en
que ho farà, que ho sap fer i que és fàcil. Li estàs reforçant el que li has
dit amb les teves paraules i estàs creant una congruència tan gran, que alhora
generaràs més influència positiva cap el teu fill/a.
- Tu
estaràs tranquil/la perquè interiorment saps que ho farà, no deixes lloc al
dubte.
I és estant tranquil/la com aconseguiràs que et sorgeixin
estratègies (cantar una cançó, inventar-te un joc per recollir, etc.) perquè el
teu fill/a reculli d’una manera més fàcil.
-
Aconseguiràs evitar pensaments del tipus “és que no me'n surto”, “no sé com
fer-ho”, “sóc incapaç”, “de nou es sortirà amb la seva”, “no em fa cas”, “no hi
ha res a fer”…
L’efecte Pigmalió també te’l pots aplicar a tu mateix/a. Si
creus que podràs aconseguir tot allò que és necessari per tu, podràs.
També el pots aplicar a la teva parella i a qualsevol persona que sigui
important per tu. L’efecte Pigmalió realment funciona!
Extret del diari: "Ara Criatures" de Laura Muñoz
Benítez, mare, coach i formada en PNL.
"Qui s'atraveix a ensenyar mai ha de deixar
d'aprendre"
Cotton Dana, John
