TDAH: Realitat o invenció?

Retrats es desplaça al CEIP Pau Casals, de Sant Joan Despí, per abordar un tema polèmic: L'existència o no del transtorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat (TDAH).

25 frases cèlebres

25 frases cèlebres

1. L’educació és l’arma més poderosa per canviar el món . Nelson Mandela
2. La gran meta de l’ educació no és el coneixement, sinó l’acció. Herbert Spencer
3. Educar la ment sense educar el cor no és educació en absolut. Aristòtil
4. La clau de l’educació no és ensenyar, és despertar. Ernest Renan
5. L’objectiu principal de l’educació és el de crear persones que siguin capaces de fer coses noves i no simplement de repetir el que altres generacions han fet. Jean Piaget
6. L’ensenyament que deixa empremta no és el que es fa de cap a cap, sinó de cor a cor. Howard G. Hendricks
7. Digues i ho oblido, ensenya’m i ho recordo, involucra’m i ho aprenc. Benjamin Franklin
8. Excel·lent mestre és aquell que, ensenyant poc, fa néixer en l’alumne un desig gran d’aprendre. Arturo Graf
9. L’educació no consisteix en omplir un càntir sinó en encendre un foc. William Butler Yeats
10. El que d’arrel s’aprèn mai del tot s’oblida. Sèneca
11. Educar un nen no és fer-li aprendre alguna cosa que no sabia , sinó fer d’ell algú que no existia. John Ruskin
12. L’art d’ensenyar és l’art d’ajudar a descobrir. Mark Van Doren
13. Jo no ensenyo als meus alumnes , només els proporciono les condicions en què puguin aprendre. Albert Einstein
14. Aprendre sense reflexionar és malgastar l’energia. Confucio
15. Un bon mestre pot crear esperança, encendre la imaginació i inspira amor per l’aprenetatge. Brad Henry
16. Un mestre és una brúixola que activa els imants de la curiositat, el coneixement i la saviesa en els alumnes.Ever Garrisson
17. Educar és formar persones aptes per governar-se a si mateixes, i no per ser governades per altres. Herbert Spencer
18. El cervell no és un got per omplir, sinó un llum per encendre. Plutarco
19. Si li dónes peix a un home famolenc , el nodreixes durant una jornada. Si li ensenyes a pescar, el nodriràs per tota la vida. Lao-Tsé
20. El mestre ensenya més amb el que és que amb el que diu. Soren Kierkegaard
21. El bon mestre fa que el mal estudiant es converteixi en bo i el bon estudiant en superior. Maruja Torres
22. L’objectiu de l’educació és preparar els joves perquè s’eduquin a si mateixos durant tota la seva vida. Robert Hutch
23. La primera tasca de l’educació és agitar la vida, però deixar-la lliure perquè es desenvolupi. Maria Montessori
24. Un dels principals objectius de l’educació ha de ser ampliar les finestres per les que veiem el món. Arnold Glasow
25. El mestre que intenta ensenyar sense inspirar en l’alumne el desig d’aprendre està tractant de forjar un ferro fred. Horace Mann

CONFIANÇA I PACIÈNCIA

LA FALGUERA I EL BAMBÚ

Un dia vaig decidir donar-me per vençut… 

Vaig renunciar als meus estudis, al meu esforç, al meu treball, a la meva vida ...

Un dia vaig anar al bosc per parlar amb un ancià que deien era molt savi i li vaig preguntar al respecte... 

-Mira al teu al voltant, em va respondre, veus la falguera i el bambú?
-Sí, vaig respondre.
-Quan vaig sembrar les llavors de la falguera i el bambú, les vaig cuidar molt bé. La falguera ràpidament va créixer. El seu verd brillant cobria el sòl. Però gens va sortir de la llavor de bambú. No obstant això no vaig renunciar al bambú.

-En el segon any la falguera va créixer més brillant i abundant i novament, gens va créixer de la llavor de bambú. Però no vaig renunciar al bambú.

-En el tercer any, encara gens va brollar de la llavor de bambú. Però no vaig renunciar al bambú.

-En el quart any, novament, gens va sortir de la llavor de bambú. Però no vaig renunciar al bambú.

-En el cinquè any un petit brot de bambú va treure el cap a la terra. En comparació de la falguera era aparentment molt petit i insignificant.

-El sisè any, el bambú va créixer més de 20 metres d’altura. S’havia passat cinc anys tirant arrels que ho sostinguessin. Aquelles arrels ho van fer forta i li van donar el que necessitava per sobreviure.

-Sabies que tot aquest temps que has estat lluitant, realment has estat tirant arrels? Li va dir l’ancià i va continuar…

-El bambú té un propòsit diferent al de la falguera, no obstant això, tots dos són necessaris i fan del bosc un lloc bell.

-Mai et penedeixis d’un dia en la teva vida. Els bon dia et donen felicitat. Els mals dies et donen experiència. Tots dos són essencials per a la vida, li va dir l’ancià i va continuar…

-La felicitat et manté dolça. Els intents et mantenen fort. Les penes et mantenen humà. Les caigudes et mantenen humil. L’èxit et manté brillant…

Si no aconsegueixes el que anheles, no desesperis… Potser només estiguis tirant arrels…

Anònim

Llavors de canvi...

Coneixes l’efecte Pigmalió?

Pigmalió, antic rei de Xipre i escultor, va crear una bella escultura que va anomenar Galatea i se’n va enamorar bojament. Pigmalió desitjava amb totes les seves forces que Galatea tingués vida i pogués ser la seva dona. Els déus el van escoltar, van complir els seus desitjos i van poder ser feliços junts. Així, va sorgir l’efecte Pigmalió.

Quina llegenda més maca, oi?

El resum del significat de l’efecte Pigmalió és que si tu creus en que algú arribarà a comportar-se d’una manera concreta o farà alguna cosa concreta, l’estaràs influenciant i ajudant perquè ho aconsegueixi.

Pigmalió va aconseguir que Galatea es convertís en una dona.

Mirar els infants i pensar que poden ser capaços, que poden fer-ho, que poden tenir autonomia, que poden ser responsables, que són éssers individuals i propis... Fa créixer i ampliar les nostres expectatives sempre en positiu cap a ells.

Pensar i dir: "Tu pots fer-ho, endavant!" els ajuda a creure-ho, perquè implícitament hi ha tota la nostra confiança dipositada en ells i elles. Pensar i dir: "Ets un desastre, no podràs aconseguir-ho..." també els fa creure aquesta expectativa d'ells/es mateixos/es, limitant-ne el seu propi potencial.

L’efecte Pigmalió és un mecanisme pel qual un resultat s’apropa a les expectatives prèvies perquè inconscientment s’ha modificat la conducta perquè així sigui, tant en positiu com en negatiu. Segons aquest efecte, una persona espera un resultat concret, que depèn en part d’altres persones o factors externs.

La creença que l’obtindrà fa que modifiqui la manera de comportar-se i llavors altera aquests factors externs. De manera que és molt probable que acabi succeint en contra de les possibilitats inicials.

La confiança que els demés tinguin sobre nosaltres, pot donar-nos “ales” per a aconseguir els objectius més difícils. Aquesta és la base de l’efecte Pigmalió, que la psicologia enquadra comun principi d’actuació a partir de les expectatives alienes.

Tot i que semblen obvies aquestes consideracions, són objecte d’estudi per part de pedagogs i estudiosos i s’apliquen a diferents àmbits: a l’educació, als esports, a l’economia... Perquè fer-les explícites, comunicar-les i donar-les a conèixer, pot resultar cabdal per al desenvolupament dels infants i de les persones que amb ells hi conviuen.

Sovint, els verbalitzem allò que els cal millorar, els fem retrets o acostumen a pensar que avancen a poc a poc... Però quantes vegades explicitem allò del que creiem que poden ser capaços? Quantes vegades generem confiança o valorem les seves fortaleses?

Establir lligams d’afecte, de complicitat, d’apropament... És reconèixer allò que els infants fan bé i els pot ajudar a millorar més i a pensar en positiu sobre ells mateixos i en vers a qui els envolta. Des de l’escola, afavorir i incidir en aquests aspectes, tant a nivell individual, com a nivell grupal, enforteix les relacions entre ells i elles i també millora la dinàmica del grup. Tot l’equip de mestres i, específicament, des de la tutoria, cal tenir aquests objectius clars i també traspassar-los a les famílies, per tal que tots plegats siguem capaços d’ajudar-los a créixer tant com sigui possible, des de les seves possibilitats, amb autonomia, confiança i responsabilitat.

La confiança i la responsabilitat compartida dels educadors, de la família i dels adults, propers a ells i elles, ajudarà als infants a resoldre conflictes, a enfrontar-se amb fermesa en els aprenentatges, a enfrontar nous reptes i en definitiva els ajudarà a créixer.

Quina aplicació té l’efecte Pigmalió en els/les fills/es?

Quan tu creus que el teu fill/a pararà taula, endreçarà les joguines, deixarà de dir paraulotes, aixecarà la tapa del lavabo, farà el seu llit i un llarg etc… Cal confiar i creure que segurament, ho acabarà fent. Què et cal a part de creure-hi? Confiar en que ho farà i tenir molta paciència.

Transformacions que es produeixen quan estàs fermament convençut/da que el teu fill/a, per exemple, endreçarà les seves joguines:

-          La teva comunicació verbal amb el teu fill/a canvia (les paraules representen el 7% de la nostra comunicació):

Et comuniques de forma positiva amb ell/a, utilitzes paraules i expressions amb les que li demostres que confies en ell, que confies plenament en que ho farà: “Saps endreçar molt bé”, “sé que ho faràs”, “és divertit i t’ho passaràs molt bé”, “les teves joguines estaran molt contentes”, “endreçar és fàcil”, “t’agrada endreçar”, etc.

-          La teva comunicació no verbal amb el teu fill/a canvia (gestos i postures representen el 55% de la nostra comunicació. To, volum de veu, etc. representen el 33%):

Li comuniques de forma inconscient, amb les teves postures, els teus gestos i amb la teva veu, que saps que endreçarà les joguines. Els/les nens/es són grans observadors de la nostra comunicació no verbal. Els teus gestos i la teva veu li estaran dient que confies plenament en que ho farà, que ho sap fer i que és fàcil. Li estàs reforçant el que li has dit amb les teves paraules i estàs creant una congruència tan gran, que alhora generaràs més influència positiva cap el teu fill/a.

-          Tu estaràs tranquil/la perquè interiorment saps que ho farà, no deixes lloc al dubte.

I és estant tranquil/la com aconseguiràs que et sorgeixin estratègies (cantar una cançó, inventar-te un joc per recollir, etc.) perquè el teu fill/a reculli d’una manera més fàcil.

-          Aconseguiràs evitar pensaments del tipus “és que no me'n surto”, “no sé com fer-ho”, “sóc incapaç”, “de nou es sortirà amb la seva”, “no em fa cas”, “no hi ha res a fer”…

L’efecte Pigmalió també te’l pots aplicar a tu mateix/a. Si creus que podràs aconseguir tot allò que és necessari per tu, podràs.  També el pots aplicar a la teva parella i a qualsevol persona que sigui important per tu. L’efecte Pigmalió realment funciona!

Extret del diari: "Ara Criatures" de Laura Muñoz Benítez, mare, coach i formada en PNL.

"Qui s'atraveix a ensenyar mai ha de deixar d'aprendre"

Cotton Dana, John

La felicitat d'un infant... Comença en el cor dels seus pares

"Que els nostres fills/es creixin feliços i sans!"

Aquest és, sens dubte, el desig prioritari de qualsevol pare o mare des del primer instant de vida d'una criatura... Mentre ens ocupem de tots els detalls materials del moment de la seva arribada, el pensament de les famílies sempre es projecta al futur: 

"Com serà? Què necessitarà? Sabrem comprendre'l? Què haurem de fer per veure'l riure i saber que no li manca res? Com puc ser aquella bona mare o aquell bon pare que tant desitjo ser"".

I al costat d'aquestes preguntes il·lusionades a vegades en sorgeixen d'altres, més o menys inquietants... Que tenen a veure amb molts altres temes que resten no resolts, imatges i emocions ben guardades que afloren precisament ara, davant d'un canvi que esdevé en profund i irreversible en el sí de la parella. Com si el fill/a, abans de néixer, ja servís de mirall als pares i els ajudés a prendre consciència de la seva pròpia història, dels seus temors, de les seves mancances, dels seus anhels, i també, de les seves tasques pendents.

L'ESPAI EMOCIONAL SEGUR 

Per comprendre la importància que l'ambient emocional en la família pot tenir en una criatura, n'hi ha prou en dirigir la mirada per uns moments a un nadó: un ésser absolutament indefens, depenent de l'entorn i dels adults que l'envolten. Només ells són qui garanteixen l'aliment i les atencions que necessita per al seu desenvolupament i també d'ells, necessita afecte i contacte per poder créixer. En realitat, el més important, és el VINCLE que estableix amb ells, saber que estan disponibles i que la pertinença al grup -i la seva supervivència- està assegurada. 

Aquesta GRAN EXPERIÈNCIA, que es viu molt abans que l'infant tingui paraules per compartir-la, és la que queda gravada en el fons del seu subconscient i en determina el comportament des dels primers moments de vida. Un nadó aprèn ràpidament a sondejar el seu entorn i a captar els senyals més mínims. Percep les veus o el silenci, la calor de la pell o el fred de la soledat, l'aroma de la llet dolça o l'olor agre de l'angoixa, la mirada relaxada i amorosa de la mare o la seva expressió tensa i absent. Tots els seus sentits registren també allò que passa entre les persones -les relacions i la nostra comunicació- així com els fils que uneixen els diferents membres de la família i en determinen, en part, l'estat anímic.

D'aquesta manera, qualsevol infant acaba sent un expert en lectura corporal, i la informació que rep, o bé el tranquil·litza dient-li que tot està en ordre i que el seu entorn és segur, o l'inquieta i l'alarma, posant en marxa una sèrie de reaccions de resposta, que expressen la seva por d'una banda i el seu intent de compensar les mancances o les necessitats dels adults de l'altre. I en això, també es converteixen en uns grans experts.

L'AMOR PRIMARI DELS FILLS/ES VERS ELS SEUS PARES I MARES

Els nens i nenes, des de ben petits i val a dir-ho, de forma inconscient, assumeixen tasques en el seu sistema familiar. En determinades situacions, fins i tot, sacrifiquen el seu propi benestar pel de tota la seva família. Actuen de forma incondicional, sense tenir en compte les conseqüències per a ells mateixos, sempre des de la seva total dependència i necessitat de pertinença al grup. 

Les criatures, aquelles que sovint creiem que "no s'enteren de la pel·lícula", tenen una percepció molt precisa de la realitat que els envolta, d'allò que a vegades apareix en un primer pla i també d'allò que a vegades s'amaga. Ens mostren clarament el seu sentit de la justícia i de l'equilibri de la xarxa relacional que els envolta. Utilitzen tots els seus canals de percepció sense cap mena de qüestionament, els seus cinc sentits i la seva més genuïna intuició, accedint a la informació de forma molt més directe que els adults i de forma molt més espontànea. I és per això, que moltes vegades, els nens i nenes no atenen als nostres arguments racionals: ells ho saben millor, en l'autèntic sentit de la paraula. 

Què podem fer doncs, els adults, per alliberar els fills/es de les càrregues que no són seves, d'aquestes missions impossibles que els costen una gran força vital i no els permeten realment dedicar-se al que realment són les seves tasques: créixer, aprendre i desplegar tot el seu potencial?

EL PODER DE LES NOSTRES ACTITUDS

Els pares i les mares PODEN ACONSEGUIR GRANS CANVIS en l'estat emocional o el comportament dels nens i nenes, canviant primer la seva MIRADA i les ACTITUDS INTERNES. Tot allò que movem a nivell subtil dels pensaments i sentiments, els arriba de forma directa.

Precisament perquè els nens i nenes registren sobretot la COMUNICACIÓ NO VERBAL, tot allò que movem en el nivell subtil dels pensaments i els sentiments els arriba directament.

Això suposa que els adults tinguin clares que les seves NECESSITATS, MANCANCES, CONFLICTES O FERIDES SÓN SEVES i pertanyen a l'ÀMBIT DELS ADULTS. Que els fills/es, per molt afectuosos i entregats que siguin, o per molta guerra que donin, mai NO PODEN OMPLIR AQUESTS BUITS. I que, com a adults, tenim recursos personals i externs necessaris per resoldre els nostres problemes.

Significa, això, transmetre a les criatures amb, però també sense paraules, MISSATGES QUE DEIXIN BEN CLAR L'ORDRE DEL SISTEMA, QUE ELS PERMETIN OCUPAR INTERNAMENT EL SEU LLOC COM A INFANTS, de petits, i percebre'ns a nosaltres com els grans en els quals poden recolzar-se i confiar.

També és possible adoptar una ACTITUD DE RESPECTE davant d'aquelles persones que mirem amb menyspreu, o de reconeixement per aquells que preteníem oblidar. Moltes vegades no podem canviar els fets ocorreguts però sí som lliures de triar les actituds internes que volem cultivar. I per descomptat val la pena experimentar la diferència -en nosaltres i en els infants- quan passem del rebuig al reconeixement, del silenci al diàleg, de la rancúnia al perdó, del dolor a l'amor, de la crítica a la gratitud.

Podem crear aquestes imatges internes com si fossin pel·lícules que projectem en una pantalla de cine per a nosaltres mateixos i per als infants. Com si expliquèssim les velles històries amb paraules noves que, per fi, expressen també allò que s'intuïa darrera el silenci. Són paraules i imatges que coincideixen amb allò implícit i explícit, en el qual la superfície i el fons concorden, i on l'ordre natural de les relacions entre els adults i els nens es recupera. I, com totes les bones històries, en algun moment cobren vida i ens porten amb elles, en un viatge cap a llocs inesperats i sorprenents.


Extret de la revista: VIURE en família, de Sylvia Kabelka, assessora sistèmica, formada en Constel·lacions Familiars Sistèmiques per Bert Hellinger. Editorial Graó.


"Qui s'atraveix a ensenyar mai ha de deixar d'aprendre"

Cotton Dana, John

Com aprenem?

L’aula és un espai únic de creixement. 

A l’aula s’esdevé tot, es viu i s’apren… Com? 

Aquest és el tema que aborda en aquesta conversa en Carles Parellada. 

Ell és qui ajuda cada setmana a establir complicitats educatives en aquest programa. 

En Carles és mestre, ha estat molts anys observant el dia a dia a les aules; 

És formador de mestres i pedagog sistèmic. Continua vinculat a la docència des d’una altra mirada.

Sento, després existeixo

No oblidar que cal...

Ballar, jugar i viure!!!

¿Bailamos? per dm_523e02e4c6a97

Matemàtiques que podem veure i tocar!

Així aprenem les taules de multiplicar i també els seus quadrats. 

Per exemple 5x5=25

5 reglets del 5 equivalen a una placa de 25 unitats.

També els nombres parells i senars, a partir de la pròpia descoberta i investigació. 

I les desenes i les unitats que costen tant d'entendre sobre el paper... 

Fins i tot les centenes les podem representar amb diferents materials: àbacs, blocs multibase...

Així aprenem matemàtiques de forma més vivencial i significativa!

Tot és relatiu...

Contes per pensar...

LA TRISTESA I LA RÀBIA

En un recinte encantat on els homes mai poden arribar, o potser on els homes transiten eternament sense adonar ... Hi havia un estany meravellós.

Era una llacuna d'aigua cristal·lina i pura on nedaven peixos de tots els colors i on totes les tonalitats del verd es reflectien permanentment ...

Fins aquell estany màgic i transparent es van acostar la tristesa i la ràbia per banyar-se en mútua companyia. Les dues es van treure els seus vestits i, nues, van entrar a l'estany.

La ràbia, que tenia pressa (com sempre li passa a la ràbia), tensa- sense saber per què -, es va banyar ràpidament i, més ràpidament encara, va sortir de l'aigua ...

Però la ràbia és cega o, almenys, no distingeix clarament la realitat. Així que, nua i apurada, es va posar, en sortir, el primer vestit que va trobar .... I va succeir que aquell vestit no era el seu, sinó el de la tristesa ... I així, vestida de tristesa, la ràbia se'n va anar.

Molt calmada, molt serena, disposada com sempre a quedar-se al lloc on està, la tristesa va acabar el seu bany i, sense cap pressa - o, millor dit, sense consciència del pas del temps -, amb mandra i lentament, va sortir de l'estany. A la vora es va adonar que la seva roba ja no hi era.

Com tots sabem, si hi ha alguna cosa que a la tristesa no li agrada és quedar al nu. Així que es va posar l'única roba que hi havia al costat de l'estany: el vestit de la ràbia.

Diuen que des d'aleshores, moltes vegades un es troba amb la ràbia, cega, cruel, terrible i enfadada. Però si ens donem temps per mirar bé, ens adonem que aquesta ràbia que veiem és només una disfressa, i que darrere de la disfressa de la ràbia, en realitat, està amagada la tristesa.

Si ningú...

"Si ningú, mai, ens hagués tocat, seríem paralítics. 

"Si ningú, mai, ens hagués parlat, seríem muts. 

Si ningú, mai, ens hagués somrigut, i mirat, seríem cegs. 

Si ningú, mai, ens hagués estimat, no seríem "NINGÚ"

 (Poema, del Llibre “Los fantasmas de acción y la práctica psicomotriz” Bernard Aucouturier)

Persones petites que donen grans lliçons de vida...

Tots som un tros de tots

Tots som un tros de tots,
com les fulles que formen una branca,
com les branques que formen un arbre,
com els arbres que formen un bosc.

No podem viure sols,
com el mar que no té germans,
com el pic que no té braços,
com el nàufrag en una illa 

trista.

Que quan l'arbre té set no s'engreixi una fulla
perquè és més a prop de l'arrel;
Que quan creix una branca, no tapi les altres;
Quan un bosc es crema, que no rigui el veí.

No som illes.
Ni som pedres solitàries,
ni gegants deslligats. 

Quan neix una persona, tots naixem una mica,
Quan mor una persona, mor una mica de tots. 

Estrelles a la terra

Taare Zameen Parell (Hindi: तारे ज़मीन पर, traducció: estrelles a la terra) és una pel·lícula de l'Índia dirigida i produïda per Aamir Khan i protaganizada per Darsheel Safary i Aamir Khan. 

És la història d'un nen amb necessitats especials i el seu mestre inspirador.

Un mestre extravertit que presta ajuda al seu alumne dislèxic Ishaan. 

Ishaan és incomprès pels seus pares que creuen que és mandrós i poc intel·ligent. Després s'adonen que el seu fill té una dificultat d'aprenentatge. 

Aquí us deixo aquesta història...

Learned helplessness o Indefensió apresa

La indefensió apresa és un tecnicisme que es refereix a la condició d'un ésser humà o animal que ha après a comportar-se passivament, sense poder fer res i que no respon malgrat les oportunitats per ajudar-se a si mateix, evitant les circumstàncies desagradables o mitjançant l'obtenció de recompenses positives. 

La teoria d'indefensió apresa es relaciona la percepció d'absència de control sobre el resultat d'una situació. A aquelles persones que han estat ineficaces o menys sensibles per determinar les conseqüències del seu comportament es diuen que han adquirit indefensió apresa.

Aquí us deixo un vídeo d'un "experiment" que realitza una mestra al seu grup d'alumnes o podem veure clarament una situació d'indefensió apresa. 

Al seu llibre ‘Indefensió’ (1975), Marin E.P. Seligman (1942) va estudiar el tema de 

la ‘indefensió apresa’, un dels mecanismes que poden provocar una situació de 

pessimisme crònic en els individus. Molt en resum,  s’anomena ‘indefensió apresa’ 

aquella en què un individu arriba per ell tot sol a la conclusió que ‘no hi ha res a fer’ 

perquè, ‘passi el que passi, tot anirà malament’, ensorrant-se cada cap més. Fart i 

tip que ‘tot surti malament’, l’individu es derrota tot sol, sense necessitat que el 

venci ningú, negant-se fins i tot, a intentar cap canvi a millor quan disposa de les 

condicions per intentar-lo. És una de les causes de la depressió.   

Persones que van fracassar a l’escola poden creure durant la resta de la seva vida 

que no serveixen per estudiar o aprendre. Nens no estimats o tinguts de menys per la seva família poden interioritzar que són uns inútils totals. Criatures tingudes per caps 

d’estopa al pati d’una escola ho patiran per sempre (i quan diuen que ‘no pensen en 

res’, sovint els retorna alguna mala experiència). Gent amb una mala experiència 

laboral malviuen en feines molt per sota de la seva qualificació per por a un nou 

fracàs, etc. 

Aquests individus serien víctimes d’una ‘indefensió apresa’.  

  

Extret de l'article: Martin Seligman, la indefensió apresa i 

l’atribució causal