Aquest és, sens dubte, el desig prioritari de qualsevol pare o mare des del primer instant de vida d'una criatura... Mentre ens ocupem de tots els detalls materials del moment de la seva arribada, el pensament de les famílies sempre es projecta al futur:
"Com serà? Què necessitarà? Sabrem comprendre'l? Què haurem de fer per veure'l riure i saber que no li manca res? Com puc ser aquella bona mare o aquell bon pare que tant desitjo ser"".
I al costat d'aquestes preguntes il·lusionades a vegades en sorgeixen d'altres, més o menys inquietants... Que tenen a veure amb molts altres temes que resten no resolts, imatges i emocions ben guardades que afloren precisament ara, davant d'un canvi que esdevé en profund i irreversible en el sí de la parella. Com si el fill/a, abans de néixer, ja servís de mirall als pares i els ajudés a prendre consciència de la seva pròpia història, dels seus temors, de les seves mancances, dels seus anhels, i també, de les seves tasques pendents.
L'ESPAI EMOCIONAL SEGUR
I al costat d'aquestes preguntes il·lusionades a vegades en sorgeixen d'altres, més o menys inquietants... Que tenen a veure amb molts altres temes que resten no resolts, imatges i emocions ben guardades que afloren precisament ara, davant d'un canvi que esdevé en profund i irreversible en el sí de la parella. Com si el fill/a, abans de néixer, ja servís de mirall als pares i els ajudés a prendre consciència de la seva pròpia història, dels seus temors, de les seves mancances, dels seus anhels, i també, de les seves tasques pendents.
L'ESPAI EMOCIONAL SEGUR 
Per comprendre la importància que l'ambient emocional en la família pot tenir en una criatura, n'hi ha prou en dirigir la mirada per uns moments a un nadó: un ésser absolutament indefens, depenent de l'entorn i dels adults que l'envolten. Només ells són qui garanteixen l'aliment i les atencions que necessita per al seu desenvolupament i també d'ells, necessita afecte i contacte per poder créixer. En realitat, el més important, és el VINCLE que estableix amb ells, saber que estan disponibles i que la pertinença al grup -i la seva supervivència- està assegurada.
Aquesta GRAN EXPERIÈNCIA, que es viu molt abans que l'infant tingui paraules per compartir-la, és la que queda gravada en el fons del seu subconscient i en determina el comportament des dels primers moments de vida. Un nadó aprèn ràpidament a sondejar el seu entorn i a captar els senyals més mínims. Percep les veus o el silenci, la calor de la pell o el fred de la soledat, l'aroma de la llet dolça o l'olor agre de l'angoixa, la mirada relaxada i amorosa de la mare o la seva expressió tensa i absent. Tots els seus sentits registren també allò que passa entre les persones -les relacions i la nostra comunicació- així com els fils que uneixen els diferents membres de la família i en determinen, en part, l'estat anímic.
D'aquesta manera, qualsevol infant acaba sent un expert en lectura corporal, i la informació que rep, o bé el tranquil·litza dient-li que tot està en ordre i que el seu entorn és segur, o l'inquieta i l'alarma, posant en marxa una sèrie de reaccions de resposta, que expressen la seva por d'una banda i el seu intent de compensar les mancances o les necessitats dels adults de l'altre. I en això, també es converteixen en uns grans experts.
L'AMOR PRIMARI DELS FILLS/ES VERS ELS SEUS PARES I MARES
Els nens i nenes, des de ben petits i val a dir-ho, de forma inconscient, assumeixen tasques en el seu sistema familiar. En determinades situacions, fins i tot, sacrifiquen el seu propi benestar pel de tota la seva família. Actuen de forma incondicional, sense tenir en compte les conseqüències per a ells mateixos, sempre des de la seva total dependència i necessitat de pertinença al grup.
.jpg)
Les criatures, aquelles que sovint creiem que "no s'enteren de la pel·lícula", tenen una percepció molt precisa de la realitat que els envolta, d'allò que a vegades apareix en un primer pla i també d'allò que a vegades s'amaga. Ens mostren clarament el seu sentit de la justícia i de l'equilibri de la xarxa relacional que els envolta. Utilitzen tots els seus canals de percepció sense cap mena de qüestionament, els seus cinc sentits i la seva més genuïna intuició, accedint a la informació de forma molt més directe que els adults i de forma molt més espontànea. I és per això, que moltes vegades, els nens i nenes no atenen als nostres arguments racionals: ells ho saben millor, en l'autèntic sentit de la paraula.
Què podem fer doncs, els adults, per alliberar els fills/es de les càrregues que no són seves, d'aquestes missions impossibles que els costen una gran força vital i no els permeten realment dedicar-se al que realment són les seves tasques: créixer, aprendre i desplegar tot el seu potencial?
EL PODER DE LES NOSTRES ACTITUDS
Els pares i les mares PODEN ACONSEGUIR GRANS CANVIS en l'estat emocional o el comportament dels nens i nenes, canviant primer la seva MIRADA i les ACTITUDS INTERNES. Tot allò que movem a nivell subtil dels pensaments i sentiments, els arriba de forma directa.
Precisament perquè els nens i nenes registren sobretot la COMUNICACIÓ NO VERBAL, tot allò que movem en el nivell subtil dels pensaments i els sentiments els arriba directament.
Això suposa que els adults tinguin clares que les seves NECESSITATS, MANCANCES, CONFLICTES O FERIDES SÓN SEVES i pertanyen a l'ÀMBIT DELS ADULTS. Que els fills/es, per molt afectuosos i entregats que siguin, o per molta guerra que donin, mai NO PODEN OMPLIR AQUESTS BUITS. I que, com a adults, tenim recursos personals i externs necessaris per resoldre els nostres problemes.
Significa, això, transmetre a les criatures amb, però també sense paraules, MISSATGES QUE DEIXIN BEN CLAR L'ORDRE DEL SISTEMA, QUE ELS PERMETIN OCUPAR INTERNAMENT EL SEU LLOC COM A INFANTS, de petits, i percebre'ns a nosaltres com els grans en els quals poden recolzar-se i confiar.
.jpg)
També és possible adoptar una ACTITUD DE RESPECTE davant d'aquelles persones que mirem amb menyspreu, o de reconeixement per aquells que preteníem oblidar. Moltes vegades no podem canviar els fets ocorreguts però sí som lliures de triar les actituds internes que volem cultivar. I per descomptat val la pena experimentar la diferència -en nosaltres i en els infants- quan passem del rebuig al reconeixement, del silenci al diàleg, de la rancúnia al perdó, del dolor a l'amor, de la crítica a la gratitud.
Podem crear aquestes imatges internes com si fossin pel·lícules que projectem en una pantalla de cine per a nosaltres mateixos i per als infants. Com si expliquèssim les velles històries amb paraules noves que, per fi, expressen també allò que s'intuïa darrera el silenci. Són paraules i imatges que coincideixen amb allò implícit i explícit, en el qual la superfície i el fons concorden, i on l'ordre natural de les relacions entre els adults i els nens es recupera. I, com totes les bones històries, en algun moment cobren vida i ens porten amb elles, en un viatge cap a llocs inesperats i sorprenents.
Extret de la revista: VIURE en família, de Sylvia Kabelka, assessora sistèmica, formada en Constel·lacions Familiars Sistèmiques per Bert Hellinger. Editorial Graó.
"Qui s'atraveix a ensenyar mai ha de deixar d'aprendre"
Cotton Dana, John
Podem crear aquestes imatges internes com si fossin pel·lícules que projectem en una pantalla de cine per a nosaltres mateixos i per als infants. Com si expliquèssim les velles històries amb paraules noves que, per fi, expressen també allò que s'intuïa darrera el silenci. Són paraules i imatges que coincideixen amb allò implícit i explícit, en el qual la superfície i el fons concorden, i on l'ordre natural de les relacions entre els adults i els nens es recupera. I, com totes les bones històries, en algun moment cobren vida i ens porten amb elles, en un viatge cap a llocs inesperats i sorprenents.
Extret de la revista: VIURE en família, de Sylvia Kabelka, assessora sistèmica, formada en Constel·lacions Familiars Sistèmiques per Bert Hellinger. Editorial Graó.
"Qui s'atraveix a ensenyar mai ha de deixar d'aprendre"
Cotton Dana, John
.jpg)
.jpg)
.jpg)
